Música
Jordi Garrigós

Culte a l'acció

Les Sueques presenten ‘Moviment’, un treball que gira al voltant del fet de moure’s des de tots els angles possibles

Culte a l'acció / ALBA PUJOL Zoom

Diuen Las Ruinas que l'amor és gran a Suècia, sigui la d'Escandinàvia o la de Vilanova i la Geltrú, on resideix l'esperit de les sueques nostrades, les que vesteixen de licra enganxada a la pell, porten els cabells pintats de colors i combaten el desencís a cop de guitarra. Faldilles, soroll i espardenyes blaves i grogues, Les Sueques han tornat i miren cara a cara l'acció des de tots els vessants possibles.

Després del salt qualitatiu -i quantitatiu, no han parat de fer concerts- d'Educació física (2015), el quartet fa un pas endavant, gravant el seu nou treball, Moviment, a Londres i fent dues versions del disc: una en català i l'altra en anglès. “Era la manera que la productora -Margo Broom- ho entengués i pogués mesclar-ho millor, a més ens semblava divertit traduir les cançons, és un joc lingüístic que ens permet ensenyar què cantem en català, mirar les cançons des de fora i desproveir-les d'intensitat”, explica Blanca Lamar, vocalista i baixista de la banda, que completa la formació amb Raquel Tomàs, Tuixén Benet i Pau Albà.

Escolta en exclusiva 'Tu parles molt', avançament del tercer disc de Les Sueques

El resultat de la feina als Hermitage Studios del North London és un àlbum que ens porta a Les Sueques més primigènies i intenses, recordant el postpunk agressiu de Cremeu les perles (2013) després de certa contenció i acostament al pop del seu segon elapé. “Té més matisos i foscors que el treball anterior. En general ens sembla un disc més valent perquè és més fidel al que som”, diu Lamar. I té raó, hi predominen els mitjos temps i els ritmes desafiants deixant, això sí, bales infestades d'adrenalina a la recambra com Res i Merda, míssils punk-rock amb els característics tocs psicodèlics que suma el Farfisa de la teclista Raquel Tomàs.

"Ens sembla un disc més valent perquè és més fidel al que som"

Blanca Lamar - Veu i baix de Les Sueques

El concepte gira al voltant d'onze visions, tantes com cançons, sobre el moviment, analitzat al llarg del disc des de totes les òptiques possibles: “La nihilista, la contemplativa, la reflexiva... reivindicacions de qui som, com som i de com ens movem”, explica el quartet. I el que és moure's, Les Sueques ho fan constantment, professionalment (la seva guitarrista, Tuixén Benet, és una reputada coreògrafa) i en els seus directes, festivals de suor, intensitat i rock & roll. “Ser acció i moviment és el contrari de ser un objecte, que és l'espai natural que se'ns dona a les dones”, explica Blanca Lamar, que diu que davant d'aquest escenari només hi ha una alternativa: “Reivindicar el nostre terreny”.