CRÍTICA DE DISC
MANU GONZÁLEZ

Boys Noize - ‘Mayday’ (2,5*)

Boysnoize Records

Boys Noize ‘Mayday’Boysnoize Records Zoom

Encara que el nom de Boys Noize va estar molt ràpidament relacionat amb l’escena més electro house americana per culpa dels seus remixes trepidants, la carrera de l’alemany Alexander Ridha estava més a prop de l’ electro més ballable i boig gràcies als seus nombrosos EP i, sobretot, a causa dels seus tres treballs plens de hits : Oi Oi Oi (2007), Power (2009) i Out of the black (2012). Quatre anys després de la seva última aparició en format llarg, Boys Noize ha anant fent evolucionar el seu so des de l’ electro més metàl·lic i exuberant, al trap anodí de Birthday (amb Hudson Mohawke i Spank Rock), el minimal funk de Euphoria, l’EDM de Would you listen o l’electro-pop de Starchild (al costat de Poliça). El canvi no li ha provat gaire a Ridha, que ha entregat un treball de ritme dubtós i ple de cançons mediocres. Encara sort que hi apareix la llegenda del dubstep Benga per recordar-li quan cremava les pistes de ball al ritme d’una atrotinada caixa de ritmes TR-808 ( Dynamite ), i que tampoc ha perdut el toc industrial electro 80’s, com demostra en cançons com Los niños i Revolt.