CRÍTICA DE DISC
POL GÓMEZ

Barbara Hannigan / Reinbert de Leeuw - 'Erik Satie: Socrate' (4*)

Winter & Winter

Barbara Hannigan / Reinbert de Leeuw - 'Erik Satie: Socrate' (4*) Zoom

La producció original d’Erik Satie, més enllà de les Gymnopédies i les Gnossiennes –peces de mobiliari que es van avançar dècades al sorgiment de la música ambiental–, no és gaire coneguda. Satie, un impressionista menor comparat amb Debussy, sempre ha interessat més per la seva personalitat excèntrica i les seves connexions, les amistats amb Picasso i Cocteau, que per les seves composicions. Però en el 150è aniversari del seu naixement, hi ha motius per gratar la superfície i buscar alguna cosa més. Així, de la mà de Barbara Hannigan, la més exquisida soprano amb repertori contemporani en actiu, trobem que hi ha un cos de cançons –les Trois mélodies, l’Hymne–, escrites per una veu càlida i tremolosa amb acompanyament lleu de teclat, que fan brotar al voltant una atmosfera de misteri. I també Socrate, un drama en tres parts inspirat en els Diàlegs de Plató que apareix ara recuperat, tocat amb pols amable per Reinbert de Leeuw al piano, i cantat per Hannigan com un curs de filosofia a cau d’orella. És un altre Satie, però també un Satie deliciós, que omple l’espai amb un vapor tènue.