CRÍTICA DE DISC
JOAN PONS

Ariana Grande - ‘Dangerous woman’ (3*)

Republic Records

Ariana Grande ‘Dangerous woman’Republic Records Zoom

Si la indústria discogràfica fos un poblet a la falda d’un volcà que, avui mateix, entrés en erupció i carbonitzés els seus voltants, els arqueòlegs del futur podrien explicar com eren els discos de pop massiu del nostre temps el dia que trobessin una còpia de Dangerous woman entre les runes. Té tots els símptomes de la música mainstream d’aquest present, un darrere l’altre. Perquè no ets ningú en aquest 2016 si no comptes amb vàries col·laboracions d’amics músics, com si el disc fos una mena de xarxa social (la de Nicki Minaj en la molt jamaicana Side to side és la millor). Perquè inclou signes contradictoris d’empoderament femení: conilleta de Playboy a la portada, bona noia en el pastisset retro Moonlight i trinxeraire a Dangerous woman. Perquè el single que fa de mascaró de proa del disc, la mateixa Dangerous woman, té la típica tornada èpica que fa pujada (tipus Chandelier, per entendre’ns) que fa anys hauria brodat Bonnie Tyler. I perquè els temes per ballar, com Be alright i Into you, sempre solen ser molt més efectius que no pas les balades.