LA PORTADA
LAIA BELTRAN

Anna Hierro: "Més que ballar, enyorava l’escenari; és molt addictiu"

Ballarina i professora de dansa

Anna Hierro. / PERE TORDERA Zoom

<<REW Quan estava sola a casa, es posava música i ballava al seu aire. Era un petit plaer privat. Després, van venir les classes de ballet a Tortosa, on una professora va canviar-li la vida: “Sense l’Anna Maria Bel, per a mi la dansa només serien puntetes i tutú”, recorda divertida. I, més tard, la fiblada. “Ella em va descobrir la dansa contemporània, va apostar per mi i em va preparar per entrar a l’Institut del Teatre”. Només tenia 16 anys quan l’adolescent que “necessitava ballar cada dia” feia les maletes per traslladar-se a Barcelona.

PLAY > “Vaig decidir quedar-me aquí i viure de la dansa. I no m’ha anat malament, però els primers anys van ser de picar pedra”. El gran salt el va fer quan el coreògraf Marcos Morau la va reclutar per a la companyia La Veronal, amb la qual ha fet gira per mig món. “He crescut amb ells i com a ballarina ja em sento realitzada, per això he decidit ser mare, tot i saber que és un món molt competitiu on ningú és imprescindible”. Després d’una pausa de set mesos, torna a estar en actiu. “Més que ballar, enyorava l’escenari. És molt addictiu”.

Xavier Riembau: “El Sónar de Dia és el màxim format de festival que admeto”FF>> Camaleònica, curiosa i amb interessos multidisciplinaris, l’Anna també és una peça fonamental d’Ensemble Topogràfic, un trio ebrenc que experimenta amb l’electrònica i el moviment. “Ja estem cavil·lant la pròxima peça”. Mentrestant, continua donant classes de dansa i valorant nous projectes i formats. “No em limito gens”, recalca. Especialment quan la conviden a travessar aquella línia invisible que separa la dansa del teatre.