Els 20 millors muntatges del 2015
Acomiadem un any ple de teatre i dansa de tots els colors. Muntatges fets a casa o vinguts de molt lluny. Obres que són el paradigma de nous horitzons formals o que excel·leixen en els formats més convencionals. Hem fet memòria amb el cap, amb l’estómac i amb el cor, per oferir-vos el balanç de la millor collita d’aquest any. I aquí us aventurem la llista del que més ens ha agradat. Amb la participació de Santi Fontdevila, Laura Serra i Belén Ginart.
01
‘EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT’
MARK HADDON / SIMON STEPHENS
Julio Manrique té la rara habilitat de tocar l’excel·lència tant en la faceta d’actor com en la de director. Aquí es queda entre bambolines, dirigint un equip compacte, i és capaç de traslladar a l’escenari tot el ritme i tot l’ambient de la novel·la. Pol López frega l’excel·lència amb la seva interpretació de l’adolescent amb síndrome d’Asperger, en un muntatge que emociona i atrapa, amb un savi equilibri entre l’emoció i el misteri, la sensibilitat i l’humor. Per aclamació popular, el Lliure el reposarà del 26 de maig al 22 de juny.
02
‘EL REI LEAR’
W. SHAKESPEARE
Aquest tractat sobre l’ànima humana, la hipocresia i la traïció, considerat una de les obres més complexes de Shakespeare, serveix perquè el binomi Núria Espert - Lluís Pasqual ofereixi un dels seus fruits més gustosos. Un muntatge obscur i despullat, amb un extens repartiment en què també destaquen les interpretacions brillants de Ramon Madaula i Julio Manrique. Guardonat amb quatre premis Butaca, va ser un èxit de públic aclaparador, ara reposat al Lliure (fins al 31 de gener).
03
‘L’ART DE LA COMÈDIA’
EDUARDO DE FILIPPO
Un exercici de gran teatre que, en virtut d’aquesta condició, té la vocació d’obrir interrogants. Quin és el paper de les arts escèniques en el món d’avui? Aquesta és la qüestió de fons que planteja el gran De Filippo en un muntatge que Lluís Homar, en el doble rol de director i protagonista, aborda com un cant d’amor a l’ofici. I que li serveix, també, per endinsar-se en una altra de les grans qüestions: la crítica relació entre l’art i el poder.
04
‘PATETISME IL·LUSTRAT’
CARLES SANTOS
El músic de Vinarós (re)confirma la seva genialitat amb una peça que esbocina convencions i demostra que per aconseguir una bona sonoritat no calen instruments, només cos i veu.
05
‘NEUS CATALÀ. UN CEL DE PLOM’
CARME MARTÍ
Mercè Arànega fa un portentós exercici de veritat interpretativa en la versió escènica de les memòries-lliçó de vida de la resistent al nazisme Neus Català.
06
‘EL MATRIMONI DE MARIA BRAUN’
RAINER WERNER FASSBINDER / JULIA LOCHTE / FLORIAN BORCHMEYER
El director Thomas Ostermeier remet a l’essència cinematogràfica d’aquesta història sobre la postguerra alemanya i sacseja l’espectador a cop d’ètica fissurada.
07
‘UNA GIORNATA PARTICOLARE’
ETTORE SCOLA
La Perla 29 i el seu director, Oriol Broggi, estan avesats a comptar els seus espectacles per èxits, i aquest any han tocat el cel de la mà de Clara Segura i Pablo Derqui.
08
‘BÈSTIES’
BARÓ D’EVEL
El circ com mai l’havíeu vist… O sí, perquè Blaï Mateu i Camille Decourtye tenen cada cop més seguidors del seu bocabadant llenguatge artístic, mixtura de disciplines i intèrprets, racionals i irracionals.
09
‘VORÒNIA’
LA VERONAL
La companyia de dansa liderada per Marcos Moreau va fer un pas més en la seva meteòrica trajectòria assumint l’espectacle inaugural del Grec. Un descens als inferns dels abusos comesos en nom de la fe.
10
‘À LOUER’
GABRIELA CARRIZO, FRANCK CHARTIER
La companyia Peeping Tom va servir al Grec una de les millors apostes internacionals amb un fresc (però ja clàssic) sobre el caràcter efímer de l’art i de la vida, fet amb actors i ballarins.
11
‘MESURA PER MESURA’
W. SHAKESPEARE
El Cheek by Jowl de Declan Donnellan adopta accents russos amb aquesta finestra a la corrupció amb què va tornar a seduir el públic del Temporada Alta.
12
‘DONA NO REEDUCABLE’
STEFANO MASSINI
La consagració d’una gran actriu que no para de consagrar-se, Míriam Iscla, en un monòleg dirigit per Lluís Pasqual que ret homenatge a la valentia i l’honestedat de la periodista russa Anna Politkóvskaia.
13
‘887’
ROBERT LEPAGE
El director i actor canadenc teixeix el més emotiu dels seus relats autobiogràfics transportant-nos a la seva infantesa en una peça en què tot, també la més exquisida tecnologia, està al servei del teatre pur.
14
‘KOKORO’
LALI AYGUADÉ
Notable debut de la ballarina Lali Ayguadé en la direcció d’un espectacle; amb l’humor saludable del dramaturg Jordi Oriol, es capbussa en les aigües procel·loses dels canvis vitals.
15
‘CONILLET’
MARTA GALÁN
Clara Segura trenca els seus propis i altíssims sostres interpretatius en la pell d’una mare treballadora que no arriba a tot. Un d’aquells èxits clamorosos de pròrrogues i entrades sold-out.
16
TRIPLET RIGOLA
W. ALLEN / J. SALES / F.G. LORCA
El director ha fet diana de públic amb la comèdia Marits i mullers, però és en les seves propostes més personals, aquest any Incerta glòria i El público, on la seva veu cala més endins.
17
‘EL DRAC D’OR’
ROLAND SCHIMMELPFENNIG
Subversió de rols (homes que fan de dones, vells interpretats per joves), narració fragmentada a ritme frenètic i uns actors en estat de gràcia i alt potencial colpidor.
18
‘PENSO EN YU’
CAROLE FRÉCHETTE
Molts matisos i moltes capes en una obra que posa el focus sobre tres maneres de veure la vida, representades amb saviesa per Fina Rius, Mar Ulldemolins i Pep Ferrer.
19
‘VILAFRANCA’
JORDI CASANOVAS
L’última part de la celebrada trilogia sobre la identitat catalana és també la més convencional i continguda, però ens regala les interpretacions magnífiques de Lluïsa Castells i Manel Barceló.
20
‘L’HORT DE LES OLIVERES’
NARCÍS COMADIRA
Un text ple d’intertextos i subtextos, amb referències a Txékhov, Shakespeare i la Bíblia. Un muntatge d’alta ambició estètica i densitat textual, dirigit per Xavier Albertí.
