Els 20 millors muntatges de l'any
Amb l'IVA cultural afegint encara més crisi a la butxaca, les arts escèniques han patit aquest any queixalades doloroses. Amb les subvencions en caiguda lliure s'han precipitat també a la baixa les xifres de públic. Però el context no ha impedit que gaudíssim d'excel·lents espectacles, en festivals i en temporada. Ha afavorit, això sí, la generalització d'algunes tendències: la reposició dels muntatges de més èxit i la proliferació, encara més, del petit format. Amb l'assessorament dels crítics teatrals d'aquest diari, Juan Carlos Olivares i Santi Fondevila, hem escollit els espectacles que més ens han emocionat, commogut, captivat o sorprès de tots els que s'han presentat aquests mesos a Catalunya, els millors fruits de la collita, per reviure plegats l'excel·lència d'aquest art efímer.
1. ELS FERÉSTECS
DE CARLO GOLDONI
La màgia dels grans és justament això: que una obra escrita al segle XVIII (es va estrenar el 1760) pugui encapçalar la llista dels millors muntatges al segle XXI. Esclar que en la versió vista al Lliure d'aquesta hilarant guerra de sexes hi ha tot el talent del director, Lluís Pasqual, i d'una llarga nòmina d'intèrprets en estat de gràcia, des de la rutilant Laura Conejero fins als més rudes (el text hi obliga) Jordi Bosch, Xicu Masó, Boris Ruiz, Pol López… Pasqual situa l'obra en l'època de la Primera República Espanyola i la porta al seu terreny, i al nostre, per enllaçar el teatre popular català amb la Commedia dell'Arte italiana, amb resultats extraordinaris.
2. TRAGÈDIES ROMANES
DE WILLIAM SHAKESPEARE
La companyia holandesa Toneelgroep Amsterdam va marcar una de les fites del Grec amb aquest tríptic shakespearià ( Coriolà, Juli Cèsar, Antoni i Cleopatra ) amb l'ús més espectacular dels recursos contemporanis, però sense deixar-los trair l'essència dels textos: la complexitat de la condició humana. Omnipresència audiovisual que no emmascara la força de la paraula, i humilitat per deixar que l'agudesa analítica del mestre cali més enllà de l'enginy formal.
3. SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU
DE WILLIAM SHAKESPEARE
De festival en festival, sense canviar d'autor. La companyia britànica Propeller, dirigida pel virtuós Edward Hall, és gairebé tan fidel al dramaturg com al Temporada Alta. Aquest any han viatjat per sisena vegada fins a terres gironines, i han mantingut dalt de tot l'admiració dels incondicionals. Segons la tradició del teatre isabelí, la companyia està integrada només per homes, amb el pols ben entrenat per resultar perfectament creïbles quan fan de dones. Humor i tendresa, fidelitat i contemporaneïtat en una peça delicada i feliç.
4. L'ONADA
D'IGNACIO GARCÍA MAY
Magnètic Eduard Farelo en un experiment fet teatre que ajuda a entendre els mecanismes del feixisme. Pel mateix preu, classe d'història i reflexió política.
5. HATE RADIO
DE MILO RAU
Esfereïdora mostra de teatre document de la companyia germano-suïssa International Institute of Political Murder sobre la massacre viscuda a Ruanda el 1994.
6. 28 I MIG
D'ORIOL BROGGI
Afortunada i bellíssima trobada entre els universos de Fellini i la companyia que lidera Broggi, La Perla 29, amb perfums de Txékhov, Pirandello, Dante, Scola…
7. ACORAR
DE TONI GOMILA
Dirigit per un mallorquí com ell, Rafel Duran, Toni Gomila ens endinsa en una reflexió sobre com la identitat dels pobles s'esvaeix als braços de la modernitat.
8. À LA VILLE DE…
DE JOAN OLLÉ
Estrenat al Grec 2012, cal recordar la reposició d'aquest divertit i intel·ligent viatge sentimental per Barcelona fet per Ollé amb records i textos propis i aliens.
9. ORLANDO
DE VIRGINIA WOOLF
Guy Cassiers ha protagonitzat una altra fita estel·lar del Temporada Alta amb aquesta adaptació feta amb la lloable i reeixida ambició de fer feliç l'espectador.
10. PLEXUS
D'AURÉLIEN BORY
El món del circ projecta la seva dimensió més onírica i plàstica en aquesta peça de dansa magistralment protagonitzada per la ballarina japonesa Kaori Ito.
11. LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS
DE B.M. KOLTÈS
Dinàmica posada en escena de la història de l'immigrant que busca el seu lloc. El director Roberto Romei i l'actor Òscar Muñoz deixen marge a l'esperança.
12. SIENA
DE MARC MORAU / LA VERONAL
La representació del cos en la història de l'art és el punt de partida d'unes coreografies que van més enllà de la recerca física: plantegen temes clau de l'existència.
13. UNA HISTÒRIA CATALANA
DE JORDI CASANOVAS
En la segona oportunitat de cara el públic, aquesta (reescrita) obra de Casanovas desborda intel·ligència i harmonia entre uns actors entregats.
14. LA FLAUTA MÀGICA
ADAPTACIÓ DE MOZART
La companyia Dei Furbi se les empesca cada cop més difícils. Aquest cop un exquisit musical a cappella, amb 6 actors que semblen multiplicar-se.
15. EL NOM
M. DELAPORTE I A. DE LA PATELLIÈRE
El ritme trepidant d'aquesta comèdia hàbilment dirigida per Joel Joan i la solidesa de les interpretacions n'expliquen l'èxit dilatat.
16. BARCELONA
DE PERE RIERA
Magnífic fresc sobre l'enfrontament entre dos bàndols d'una ciutat en guerra vist a distància íntima, una metàfora de la lluita entre el món interior i l'exterior.
17. SUSN
DE H. ACHTERNBUSCH
Aquest viatge subjectiu ens torna al Temporada Alta, ara de la mà, la solvència i la poderosa veu de Thomas Ostermeier, en un retrat femení prenyat de poesia.
18 .GEORGE KAPLAN
DE FRÉDÉRIC SONNTAG
Sota l'embolcall de comèdia hi ha la crítica, amb la força dels grans textos. La diana: la manera com els mitjans poden propiciar que la ficció suplanti la veritat.
19. EL CRÈDIT
DE JORDI GALCERAN
Mestre dels mecanismes de la comèdia, Galceran compta aquí amb la solvència de Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, que serveixen el text de manera impecable.
20. TERRA DE NINGÚ
DE HAROLD PINTER
Xavier Albertí ha presentat credencials al TNC amb una peça farcida de subtext, fantasmes, desencís i paraula, buida d'acció, i amb un enorme Lluís Homar.
LES 5 MILLORS SORPRESES:
01 MINITEATRES
deTEATRE EN BREU
Des de fa mig any Barcelona compta amb un espai estable per al microteatre, una fórmula que de mica en mica s'ha anat implantant arreu i que és pura lògica d'adaptació a un panorama complicat. Quatre espectacles de 15 minuts per a un màxim de 15 espectadors, en una gratificant experiència d'intimitat teatral.
02 BOLXEVICS
d'ALEIX AGUILÀ
La jove Solitària Teatre s'ha presentat en societat amb un espectacle travessat per una aguda reflexió sobre la viabilitat dels moviments revolucionaris a partir del desencís que generen els seus líders. Densitat conceptual i interpretacions matisades en un muntatge que, tot i no ser de públic massiu, constata el potencial del grup.
03 CUENTOS CRUENTOS
a partir de contes deDINO LANTI
Amb aquest musical, la companyia Teatro Calánime subverteix el final feliç dels contes clàssics i es fica el públic a la butxaca. Captiva el bon maridatge entre teatre i música en directe interpretada pel V.O. Quartet, autors de les composicions originals. I captiva la passió d'uns i altres, actors i músics.
04 SOLFATARA
d'ATRESBANDES
Innovar a partir d'un tema universal té molt mèrit. I la jove companyia Atresbandes (Mònica Almirall, Albert Pérez Hidalgo i Miquel Segovia) ho fa en una obra de creació col·lectiva i molt ben actuada que planteja la crisi de parella des d'un angle nou, amb el subconscient dels personatges com una presència molt viva.
05 LLIBERT
de GEMMA BRIÓ
Estem acabant i tirarem del tòpic perquè és la millor manera de descriure aquest espectacle: pura emoció feta teatre en el relat d'una mare que narra els únics 15 dies de la vida del seu fill. L'acompanyen una amiga i una cantant de rock, totes dues transmutades en veus múltiples per compassar aquesta commovedora història.
