Els 25 millors discos de l'any
Quin 2013 més curiós. Aquest ha estat l'any dels discos filtrats o estratègicament amagats, les cridadisses a les xarxes socials i les campanyes de promoció imaginatives (declaracions buscant el 'trending topic', campanyes d'expectació astutes, àlbums sense portada...). També ha estat una collita de 'singles' que ens agradaven tant i tan ràpid que al cap d'una setmana estàvem a punt d'avorrir-los. Un any, també, de consagracions esperades, de retorns imprevistos i de desaparicions colpidores (gracis, Antònia Font; llagrimeta per a tu, Lou). Així que, remenant entre estrelles bocamolles, aspirants a dives, artesans de la música de gènere, productors hiperactius i veterans que renuncien a jubilar-se, hem trobat 25 discos i 10 cançons que ens conviden a pujar al terrat per cridar: "Que ve l'amor, que ve l'amor!"
1 - KANYE WEST
YEEZUS
Com s’ho fa Kanye West per conviure amb el seu ego? Caben tots dos a la mateixa habitació? Però si aquest raper és tan fatxenda (xequejeu el seu twitter), és perquè pot. Des dels bons temps de Prince que no hi havia una estrella de música negra tan inquieta artísticament. Cada nou disc és un desafiament creatiu. Aquest cop, vampiritza els sons més ferotges i innovadors de l’electrònica, l’R&B i el hip-hop marginal per ensenyar des del mainstream les vergonyes d’Estats Units. Prepotent? Sí. Geni? També.
2 - ARCTIC MONKEYS
AM
Penseu en bandes mítiques de súper-rock com Led Zeppelin, T.Rex i The Who. Ara, sumeu una producció estil hip-hop. I, per acabar-ho de rematar, afegiu un cantant carismàtic i unes lletres amb al·lèrgia als tòpics. Doncs au, ja teniu el disc que consagra a Arctic Monkeys com el gran grup britànic del present.
3 - JAMES BLAKE
OVERGROWN
La criatura té només un disc previ, 23 anyets i la carona esblanqueïda d’un Iniesta dels teclats. Però, amb aquest segon àlbum, James Blake sembla que dugui tota la vida fent música, sona ben madur i canta com els grans del soul o el jazz. No és només electrònica fina: és cançó d’autor moderna i hipersensible.
4 – MY BLOODY VALENTINE
MBV
Ja no s’ho esperava ningú, però al final, el mític Loveless ha tingut continuació. 23 anys després, MBV continuen catapultant les guitarres cap el futur.
5 - EL PETIT DE CAL ERIL
LA FIGURA DEL BUIT
El Dioptria (Pau Riba) d’aquests temps? El nostre Illinois (Sufjan Stevens)? Un prodigi del pop polièdric i valent que és com un vuit ajagut: infinit.
6 – DAVID BOWIE
THE NEXT DAY
Mai se l’ha de donar per desaparegut. Perquè llavors torna Bowie amb un dics seré, inspirat i auto-reflexiu i ens hem de tornar a treure tots el barret.
7 - VAMPIRE WEEKEND
MODERN VAMPIRES ON THE CITY
Només a uns setciències del pop com ells se’ls podria ocórrer un disc conceptual així de encisador i estrafolari sobre les angoixes de la vida moderna.
8 - NICK CAVE & THE BAD SEDES
PUSH THE SKY AWAY
Aquesta vegada ha vingut el senyor, no el rocker salvatge. Matalàs d’electrònica suau per a un gran baladista que vesteix americana, si, però no corbata.
9 - LA TROBA KUNG-FÚ
SANTALEGRIA
Aquestes calçotades musicals d’en Joan Garriga són memorables: rock, rumba, salsa i reggae per fer-se’n un tip. A aquesta festa estem tots convidats.
10 - NEKO CASE
THE WORSE THINGS GET, THE HARDER I FIGHT…
Cap de les barbes que estan renovant l’americana actual (Iron & Wine, Cass McCombs, Phosphorescent...) ha superat el poder de seducció de la senyoreta Case.
11 - QUEENS OF THE STONE AGE
LIKE CLOCKWORK
Qui diu que el rock dur és un estil conservador i immobilista? No és el cas de QOTSA, una súper-banda hard tan oberta i atípica com rotunda i contundent.
12 - KIKO VENENO
SENSACIÓN TÉRMICA
61 anys i encara disposat a endinsar-se en sonoritats noves, desconegudes i tropicalistes i en deixar-se aconsellar per productors joves (bravo Refree).
13 - YO LA TENGO
FADE
Com que mai baixaven del notable, tampoc pensàvem que pujarien a l’excel·lent. Tant de bo tots els veterans del rock alternatiu estiguessin tant en forma.
14 - SURFING SIRLES
MÚSICA DE CONSUM
Abans de tancar per defunció (Uri Caballero, has marxat massa d’hora...), els Sirles han entregat una nova clatellada de garatge-punk oliós i lletraferit.
15 - THESE NEW PURITANS
FIELD OF REEDS
No és això el que buscaven Radiohead? Rock greu i avantguardista on l’experimentació s’integra amb sentit, classe i naturalitat dins de la música popular.
16 - ZA!
WANANAI
Quan més indesxifrable és el jeroglífic musical d’aquest parell de virtuosos, més fascinant resulta. Free-jazz? Free-rock? No: Za! sonen a Za! I prou.
17 - ELVIS COSTELLO & THE ROOTS
WISE UP GHOST AND OTHER SONGS
Cada cop que Costello anava al show de Jimmy Fallon pensava: Quin tros de banda tenen en aquest programa!. I al final ha fet un disc ben groovy amb ells.
18 - TRIÁNGULO DE AMOR BIZARRO
VICTORIA MÍSTICA
Galícia caníbal. A més, les mossegades d’aquest quartet sense morrió ja no es limiten al noise rock. Ara també claven les dents a la música industrial.
19 - REFREE
NOVA CREU ALTA
2013, any Refree. Omnipresent com a productor (Els Pets, Nico Roig, Kiko Veneno) i canviant un altre cop de pell com a músic. Rock d’autor sense deutes.
20 - DISCLOSURE
SETTLE
Cerimònia lúdica de resurrecció d’aquell house dels 80 a càrrec d’un duo anglès que se sap acompanyar de les millors veus negres de l’electrònica actual.
21 - PAU RIBA I PASCAL COMELADE
MOSQUES DE COLORS
Saben aquell que diu que van dos creadors únics i posen en comú la seva extravagància? Si fóssim un país més seriós, els faríem una estàtua, no un acudit.
22 - SENIOR I EL COR BRUTAL
VALÈNCIA CALIFÒRNIA
Hi ha una altra València. Una terreta que somia que sona californiana i quan desperta, protesta pel ferum que fa a casa. M.A Landete n’és el seu portaveu.
23 - ARCADE FIRE
REFLEKTOR
Quina contradicció: grup alternatiu fent stadium rock ballable (produeix el gran James Murphy). Com The National, els canadencs ja no tenen res de minoritaris.
24 - OLIVA TRENCADA
ORSAI!
Sa people flipa amb tu, Pep Toni Ferrer. Antònia Font ja poden marxar tranquils, que a Balears encara queden artistes pop moderns, divertits i al·lucinats.
25 - WILD HONEY
BIG FLASH
Empatxat de Beach Boys i produït per Tim Gane (Stereolab), Guillermo Farré ha amplificat i potenciat el seu pop multicolor fins a límits impensables.
CANÇONS
1. MANEL – “TERESA RAMPELL”
2. JUSTIN TIMBERLAKE – “SUIT & TIE”
3. PONY BRAVO – “EL POLÍTICO NEOLIBERAL”
4. STROMAE – “FORMIDABLE”
5. LORDE – “ROYALS”
6. OMAR SOULEYMAN – “WARNI WARNI”
7. KELELA – “ENEMY”
8. ELS PETS “BLUE TACK”
9. DAFT PUNK – “GET LUCKY”
10. NICO ROIG – “LES DONES MACABRES”
