ESCENES
BELÉN GINART

Les 12 millors estrenes del Temporada Alta

La programació del festival gironí guanya en atractiu edició rere edició. Aquest cop, entre el 3 d'octubre i el 8 de desembre s'hi veuran 88 espectacles, i molts són una veritable temptació per als aficionats al teatre. La tria es fa difícil: repassar la revisteta oficial que condensa l'oferta és un no parar de subratllar títols que valen la pena. Fem un exercici d'eliminació i ens quedem amb les novetats més destacades. Algunes són estrenes absolutes, n'hi ha d'altres d'estatals i alguna és inèdita a Catalunya.

01. 'SUSN'

PER ALS AMANTS DEL TEATRE CINEMATOGRÀFIC

30 DE NOVEMBRE, 21 H, TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

L'alemany Thomas Ostermeier és un dels directors més ben dotats de l'escena contemporània europea. Embarcat en una recerca constant de noves formes de comunicació (una actitud que el 2011 li va valer el Lleó d'Or del Festival de Teatre de Venècia a tota la seva carrera), és una d'aquelles personalitats que creen legions de seguidors incondicionals. El que veuran aquest cop és el periple vital d'una dona, des de l'adolescència, plena d'esperança, fins a la maduresa, decebuda, recreat a l'escenari per la protagonista amb un poètic teló de fons audiovisual. Emotiu i ple de bellesa, físic i per moments subtil, el muntatge no reclama només l'atenció visual i auditiva de l'espectador, sinó també l'olfactiva.

0.2 'L’ESPERANÇA DE VIDA D’UNA LLEBRE'

PER ALS QUE RECLAMEN REREFONS A LA DANSA

29 D’OCTUBRE, 18.00, 30 D’OCTUBRE, 21 H, EL CANAL

La dansa pot ser intel·lectual sense estar barallada amb l'emoció. Els espectacles de Mal Pelo es poden llegir amb el cap i amb el cor, i el que està clar és que els seus impulsors, Maria Muñoz i Pep Ramis, no paren de llegir per confegir els seus muntatges. I de pensar. Si John Berger és una font constant d'inspiració, aquí s'han encomanat a Erri De Luca i Maria Zambrano per explicar el seu punt de vista sobre la relació entre un home caçador amb el territori i la seva presa. Moviment i paraula per teixir una poètica particular sobre el pas del temps i la memòria, en una estrena molt esperada.

0.3 'A MIDSUMMER NIGHT’S DREAM'

PER ALS QUE S’AVORREIXEN AMB ELS CLÀSSICS

4, 5 I 6 DE DESEMBRE, 21 H, TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

Els espectadors més devots no ho volen ni sentir, però encara són molts els que arrufen el nas davant d'un text clàssic. Tant se val que sigui de Shakespeare. Els Propeller porten gairebé 25 anys versionant el bard en muntatges rabiosament contemporanis, sense trair en absolut ni l'autor ni el text. Clàssics per a espectadors d'avui, doncs, i això que, en cert sentit, no podien ser més canònics: tal com es feia en l'època de Shakespeare, la companyia està integrada únicament per homes. Ells fan tots els papers, masculins i femenins, i també s'ocupen dels canvis d'escenari per evitar que hi hagi talls de ritme i aconseguir que tot flueixi. En bona harmonia, com ho faria un grup de col·legues. En el fons, això és el que són. I escampen bon rotllo per l'escenari.

04. 'NE M’OUBLIE PAS’

PER A ESPERITS SENSIBLES A LA POESIA VISUAL

13 D’OCTUBRE, 18 H, TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

Philippe Genty pot dir amb honors que els seus espectacles suporten de meravella el pas del temps. Aquesta peça, amb coreografies de la seva inseparable col·laboradora Mary Underwood, es va estrenar el 1992 al Théâtre de la Ville de París, i des d'aleshores ha voltat per tots els racons del món. Titelles de talla humana i ballarins conviuen en escena: és fàcil que el públic s'arribi a confondre, però no hi fa res. L'important és la plasticitat dels quadres que s'hi recreen, en un joc estètic que queda en la memòria de l'espectador. Genty, un veterà de l'escena amb mig segle de trajectòria, és un il·lusionista que construeix paisatges onírics per apel·lar a les emocions a partir d'imatges, colors i moviment. Nou intèrprets formats en el teatre visual l'ajuden a encantar l'audiència. Conegut ja pels habituals del Temporada Alta, els convida ara a tornar a gaudir del seu joc.

0.5 'ORLANDO'

PER ALS QUE ADOREN LES ADAPTACIONS LITERÀRIES

29 DE NOVEMBRE, 21 H, EL CANAL

Fa quatre anys el director belga Guy Cassiers va rebre el Premi Europa a les Noves Realitats Teatrals en la mateixa edició en què també el va rebre l'hispanoargentí Rodrigo García, igualment present en el cartell d'enguany del Temporada Alta. El guardó ja és una bona credencial de Cassiers, que en aquesta peça s'acosta a la complexitat del personatge creat per Virginia Woolf. Orlando va viure 300 anys i un dia es va llevar convertit en dona; la seva veu es multiplica aquí pel ric treball de vídeo que acompanya el muntatge.

06. 'BIENVENIDO A CASA'

PER ALS QUE SABEN VALORAR L'AMBIGÜITAT

1 I 2 DE NOVEMBRE, EL CANAL

¿Sou dels que volen que els ho donin tot fet? ¿Dels que creuen que les històries tenen una sola cara, una única versió? Doncs els uruguaians Pequeño Teatro de Morondanga, icones de la nova escena del país, us trencaran tots els esquemes. Pel preu d'una entrada, veureu dos espectacles. Aquesta història, que es desenvolupa a casa de l'home elefant, us serà servida de dues maneres diferents. I així no us podreu aferrar a cap certesa, perquè el personatge i la seva deformitat us provocaran reaccions diverses en cadascuna. Un consell: consulteu les cartelleres per saber-ne els detalls pràctics.

0.7 4D

PER ALS QUE CREUEN EN EL POTENCIAL ONÍRIC DEL MOVIMENT

16 DE NOVEMBRE, 21 H, TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

El coreògraf belga de pare marroquí Sidi Larbi Cherkaoui és capaç de fer que la dansa sembli vellut, un vellut que acarona, ofereix protecció i evoca mil records, tot i que, com aquí, reprodueixi l'estira-i-arronsa entre dos personatges, un joc de forces estructurat en quatre duets que, inevitablement, saben trobar l'harmonia del diàleg. La multiculturalitat i l'enriquiment de l'intercanvi són dues constants en les coreografies d'aquest home, que es declara hiperactiu com a reacció a les èpoques d'atur forçós que va viure el seu pare, emigrant a Bèlgica. Sidi Larbi té una veu pròpia plena de bellesa onírica, però sovint l'ha posat a conversar amb la de molts altres artistes, perquè li agraden les col·laboracions que li permeten eixamplar la seva dansa amb nous accents.

08. 'CREACIÓ 2013 SENSE TÍTOL'

PER ALS QUE NO TENEN POR DE SER INCOMODATS

21 DE NOVEMBRE, 21 H, TEATRE DE SALT

Haberos quedado en casa, capullos, una de les peces fundacionals del seu teatre, ja ho deixava clar. Rodrigo García, autor i director hispanoargentí, no és en absolut sospitós de complaença. Ni de condescendència. El que li agrada és provocar. Però no ho fa de manera gratuïta, sinó amb vocació de crítica social. Això sí, si teniu la sensibilitat a flor de pell potser val més que us ho estalvieu, per si de cas els crits, la violència gestual o el llenguatge us semblen una agressió. N'hi va haver que es van ofendre perquè en una altra de les seves obres s'hi cuinava un llamàntol viu. A Barcelona la van prohibir. Si teniu la pell mínimament dura, no tingueu por d'enfrontar-vos amb un teatre valent en les formes i en el fons, servit per uns intèrprets totalment entregats, en sintonia amb la idea de García de no parlar de personatges sinó de persones.

09. 'LE VOCI DI DENTRO'

PER ALS QUE GAUDEIXEN AMB LA TRAGICOMÈDIA ORTODOXA

11 D’OCTUBRE, 21 H, TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA

Toni Servillo és un actor venerat a Itàlia. I, a més, és director. Aquests dos papers convergeixen en una obra en què, per primer cop, actua al costat del seu germà, Peppe, que ho és també a la ficció. Hi ha altres raons per no perdre's el muntatge, coproduït pel Piccolo Teatro de Milà: constatar que, en el seu format més essencial (res més que la paraula i la interpretació), el teatre té un gran potencial. I deixar-se portar per les lúcides reflexions que l'autor, Eduardo De Filippo, ofereix sobre les debilitats humanes.

10. 'CONSELL FAMILIAR'

PER A REBELS I INCONFORMISTES

16 DE NOVEMBRE, 21 H, TEATRE DE SALT

Cristina Clemente i Jordi Casanovas comparteixen generació, una mirada desacomplexada a la tasca del dramaturg i una concepció mestissa del teatre. I també són amics. Casanovas, segurament el més hiperactiu de tota aquesta collita d'autors multitasca, dirigeix el nou text de Clemente, una estrena absoluta. Un qüestionament en tota regla dels mecanismes de representació a partir del caos que provoca en una família la instauració de la democràcia en el sentit més literal. Què en pot sortir de la barreja de política i relacions de parentiu?

11. 'WOYZECK, OU L’ÉBAUCHE DU VERTIGE'

PER ALS CONVENÇUTS DE LA COMPLEXITAT HUMANA

25 D’OCTUBRE, 22 H, TEATRE DE SALT

Malgrat que l'autor, Georg Büchner, la va deixar inacabada, aquesta obra de múltiples lectures ha seduït creadors de diferents àmbits, i se n'han fet nombroses aproximacions des del cinema, la música, el teatre (Bob Wilson i Àlex Rigola, entre d'altres) i la dansa. És el cas del coreògraf Josef Nadj, que en va fer una primera versió fa anys i hi torna ara, fascinat per un personatge que representa la tragèdia del proletari i el caràcter polièdric de la naturalesa humana. Aquesta segona lectura centra la peça del reverenciat coreògraf, director del Centre Chorégraphique National d'Orléans.

12. 'RE-PRESENTACIÓ: NUMAX'

PER ALS QUE DEFUGEN LES FRONTERES TEATRE-VIDA

23 DE NOVEMBRE, 16 H I 18 H, CENTRE CULTURAL LA MERCÈ

Des de fa un temps resulta complicat trobar els espectacles del creador escènic Roger Bernat a la cartellera catalana. I és una llàstima. Classificat des de sempre en el calaix eclèctic del teatre més experimental i inquiet en la recerca de noves formes de representació, les seves propostes són trencadores, imprevisibles i sorprenents. I, habitualment, minoritàries. Així que, en la lògica d'uns programadors obligats a fer malabarismes per quadrar comptes de resultats, Bernat queda fora dels circuits. Però això no ha tallat les ales a la seva producció. Ben al contrari. Continua treballant, però la seva feina es veu bàsicament a fora: la majoria de les funcions de les seves peces són en escenaris internacionals. Un dels trets definitoris dels seus espectacles és que treballa amb actors no professionals. Li agrada donar la paraula als col·lectius de què parla, siguin immigrants del Raval o persones de la tercera edat. En aquesta ocasió s'acosta a la lluita dels treballadors de la fàbrica d'electrodomèstics Numax, 34 anys després de la seva experiència d'autogestió.