CRÍTICA DE SÈRIE
EULÀLIA IGLESIAS

Love

**** De Judd Apatow, Paul Rust i Lesley Arfin per a Netflix. En emissió a Netflix

Love Zoom

¿El Judd Apatow televisiu resulta molt més potent que el cinematogràfic? En vista de films tan frustrants com Y de repente tú i sèries tan estimulants com Love, la resposta és . La nova ficció televisiva del director de Virgen a los 40 manté un cert lligam tonal amb Girls, la sèrie de Lena Dunham que apadrina. Aquí ens trobem de nou amb una comèdia que s’escapa de les cotilles típiques del gènere per explorar el terreny incert del trànsit de la joventut a la maduresa. A primera vista, Love no deixa de ser una altra comèdia romàntica al voltant de dos personatges molt diferents, el Gus (Paul Rust, també coguionista), una mena de Woody Allen indie, i l’esbojarrada Mickey (esplèndida Gillian Jacobs), que semblen destinats a enamorar-se en un moment o altre. Però des del primer capítol, els responsables de la sèrie trenquen amb les rutines habituals i eviten estereotipar els personatges per acabar servint-nos una de les comèdies televisives més vivaces, estranyes i sorprenents dels últims anys. Love, a més, representa una d’aquelles estranyes ocasions on algú filma Los Angeles amb la mateixa atenció que els cineastes de Nova York han prestat sempre a la seva ciutat. I enganxa de mala manera sense recórrer als trucs habituals. |