El mensajero

A primer cop d'ull, El mensajero sembla poc més que un thriller de perfil baix al servei d'una matussera estrella de Hollywood (Dwayne Johnson) desitjosa de camuflar els seus bíceps sota les llàgrimes d'un pare que mourà mars i muntanyes per treure el seu fill de la presó. De fet, som davant d'un calculat còctel de drama familiar i acció amb aura de sèrie negra que naufraga per culpa dels excessos sentimentals i uns personatges arquetípics. Però darrere d'aquesta superfície poc estimulant, trobem un interessant batibull ideològic que posa al descobert l'esquizofrènia d'uns Estats Units embolicats en un laberint d'impulsos progressistes i conservadors. Aquí hi conflueixen amb sorprenent naturalitat la crítica a la inoperant política repressiva del govern en relació al tràfic de drogues i l'apologia del ciutadà comú que fa justícia pel seu compte. Com si en un film hi poguessin conviure els imaginaris de la progre Traffic de Steven Soderbergh i de la fatxa El justicier de la nit amb Charles Bronson. En resum, el retrat robot d'una nació contradictòria.