La memòria dels botxins

L'any 2011, el Festival de Las Palmas de Gran Canaria va programar una retrospectiva anomenada Memorias del mal en què s'estudiaven les fórmules utilitzades pel cinema de no-ficció per rememorar els capítols més abjectes de la història. "Com recordar l'horror inexplicable provocat per les tiranies i genocidis que van corrompre el segle XX?", es preguntava el programador del cicle, i la possible resposta arribava de la mà del cineasta Claude Lanzmann ( Shoah ), que es negava a utilitzar material d'arxiu i preferia invocar el record de l'Holocaust nazi a través de les veus del supervivents i les ruïnes dels camps de concentració.

La cerca d'aquesta imatge impossible de l'horror és molt present a The act of killing , en què el director nord-americà Joshua Oppenheimer es proposa exorcitzar la memòria del genocidi de més de mig milió de comunistes i intel·lectuals indonesis entre els anys 1965 i 1966 en mans de forces governamentals. La diferència entre el cas indonesi i els d'Alemanya o Sud-àfrica és que al país del sud-est asiàtic no hi ha hagut cap comissió de la veritat; tampoc judicis o homenatges a les víctimes. Avui, els perpetradors d'aquella brutal matança segueixen dirigint el país i escrivint la seva història oficial, que els reconeix com a herois nacionals.

DOCUMENTAL DE LA IMAGINACIÓ

Per retratar la inquietant realitat indonèsia, Oppenheimer dissenya un sorprenent i escabrós dispositiu que el durà fins a la gola del llop. Sabent del silenci forçat de les víctimes, el director s'apropa als botxins -antics gàngsters reclutats pel govern per dirigir els esquadrons de la mort- i els convida a fer pel·lícules perquè recreïn els seus crims. Sense rastre de penediment, els assassins reconstrueixen el passat transformant-lo en una barreja de western , cinema negre i musical kitsch : un teatre de l'horror en què la memòria s'emmiralla en unes ficcions delirants, sostingudes sobre un buit moral.

Dit això, no és estrany que Oppenheimer defensi que The act of killing és un "documental de la imaginació", malgrat que la realitat acaba imposant la seva llei, com demostra que gran part de l'equip tècnic i artístic del film hagi decidit mantenir l'anonimat pel temor a possibles represàlies per part d'un govern doblegat als interessos dels grups paramilitars d'ultradreta.

UN CAMÍ PLE DE RECONEIXEMENTS I ELS ELOGIS DE WERNER HERZOG

Aquest film fascinant i desassossegant arriba als cinemes catalans després de convèncer el jurat del festival Docs Barcelona, alhora que s'enduia els premis del públic del Documenta Madrid o de la secció Panorama del Festival de Berlín. Uns reconeixements que se sumen als elogis d'una veu tan autoritzada com la de l'alemany Werner Herzog, contrastat explorador de la cara més excèntrica i pertorbadora de la naturalesa humana. "En l'última dècada, no he vist cap altra pel·lícula tan potent, surrealista i terrorífica", ha afirmat el director d' Aguirre, la còlera de Déu , que figura com a productor executiu de The act of killing .