CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

El lobo de wall street

***** Direcció: Martin Scorsese. Guió: Terence Winter. 179 minuts. Estat Units (2013).Amb Leonardo DiCaprio, Jonah Hill, Matthew McConaughey, Jean Dujardin, Kyle Chandler, Rob Reiner, Jon Bernthal i Jon Favreau.

"No hi ha res de noble a la pobresa", exclama Jordan Belfort en una de les arengues que adreça periòdicament als seus empleats d'una agència de borsa. Aquesta és la fe que mou el llop de Wall Street, un home fet a ell mateix a partir d'amassar diners sense escrúpols que Martin Scorsese agermana, a través d'una mateixa estructura narrativa, amb els protagonistes d' Un dels nostres (1990) o Casino (1995). Scorsese entén l'eufòria capitalista dels anys vuitanta com un subidón, no només metafòric. I en aquest to munta (amb l'ajuda de la indispensable Thelma Schoonmaker) una pel·lícula tan excessiva i desaforada com el seu protagonista. També és un dels films que millor ha sabut captar el que s'amagava rere els venedors de fum del món de les finances, veritables predicadors entre un immens ramat amatent a creure en l'omnipotència dels diners. Amb aquest film Scorsese segueix construint el retrat d'un país on la base del poder econòmic la conformen bandes de col·legues que depreden i es diverteixen junts mentre no vagin mal dades. El principal risc assumit per la pel·lícula és l'ambigu atractiu que desprèn un estafador i geni de fer el tronera com Belfort, encarnat per un esplèndid Leonardo DiCaprio, que s'autoconcedeix màniga ampla (per alguna cosa n'és el productor). Aquí es nota la petja de Terence Winter, guionista d' Els Soprano i creador de Boardwalk empire, amb protagonistes del mateix perfil. Amb més de setanta anys, Martin Scorsese demostra que no li falla el pols ni un segon a l'hora de conduir durant tres hores una trepidant història d'auge i decadència d'un llop de les finances.