PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

El llegat musical de TVE

'Cachitos de hierro y cromo', el programa revelació de la temporada a La 2

L'equip de 'Cachitos de hierro y cromo'. / JOSEP ECHABURU Zoom

"Està comprovat: poses imatges d'arxiu a la televisió i els espectadors s'hi enganxen. L'audiència es manté durant tot el programa o fins i tot puja". Aquesta deu ser una de les raons perquè Cachitos de hierro y cromo s'ha convertit en una de les sorpreses televisives de la tardor, el programa que ha aconseguit fer-se un forat en el prime time del diumenge a la nit. La recepta sembla senzilla: encadenar èxits musicals de totes les èpoques en un contínuum d'imatges d'arxiu que apel·la a la nostàlgia. Una idea que ja s'havia plantejat en l'episodi de Cesc Gay de la sèrie Cincuenta años de... i que Jero Rodríguez va rellançar més elaborada: Cachitos ofereix perspectives temàtiques i afegeix comentaris sobreimpressionats a la manera dels addictius pop-up videos de VH1. "La 2 no té gaire pressupost, per això s'aprofita tant l'arxiu", ens explica el director. Als responsables de TVE els va agradar la proposta, però van demanar un programa pilot: un especial de nadales que es va emetre el 2011, es va repetir el 2012 i, en vista de l'èxit, probablement tornarà a programar-se aquest 2013.

MÚSICA DE GASOLINERA

Jero Rodríguez i altres membres de l'equip ja havien estan implicats en un altre programa de música, Blue Zulu , que des del circuit català de TVE obria un espai al directe per a bandes del país. Cachitos s'elabora en col·laboració amb Radio 3 "per sinergies corporatives". Que la primera entrega fos una argumentada reivindicació de la música de gasolinera era tota una declaració d'intencions. Deixaven clar que rescatar de l'oblit figures com Bambino, El Luis del Gitano Soul o Dolores Vargas no és cosa de broma, encara que després els càirons introdueixin comentaris irònics que de vegades desperten les ires de fans (com les de Rick Astley) o mobilitzen el Twitter. "Els comentaris ens permeten establir una mena de complicitat amb l'espectador. I no descobrim de seguida la cançó perquè la gent pugui jugar a veure si l'endevina". Un dels triomfs de Cachitos ha estat l'audiència social: aconsegueix una gran repercussió a les xarxes i superen cada setmana l'audiència mitjana de La 2.

Malgrat que els programes de més èxit són els centrats en la música dels 80, Rodríguez no està còmode en la complaença nostàlgica, i prefereix reivindicar el programa com una operació de rescat del "llegat musical" de la televisió pública espanyola que es reemet des d'una mirada nova. "Com deia el periodista Luis Troquel, guionista d'alguns episodis, Cachitos és un programa musical d'entreteniment. Però intentem també oferir un mínim discurs. Per exemple, en el capítol d'aquest diumenge es reivindica la tasca de Valerio Lazarov com a realitzador audiovisual, com un creador de videoclips abans del videoclip".

En un moment en què els cantants només semblen trobar lloc en els talent shows , Rodríguez aposta perquè hi hagi més programes musicals, "com hi ha programes sobre cinema o ecologia; si no, ens quedarem sense Cachitos ..." La sèrie es tancarà amb un capítol, amb guió de Joan Pons, que aplega troballes com les actuacions de Nina Simone i Johnny Cash al Sábado noche . "L'hem batejat com a Gourmet I per deixar la porta oberta a noves entregues..."