El libro de la selva

Potser existeix un terme psicològic i tot, però hi ha molts espectadors a qui els fa mania veure animals parlant en una pel·lícula. No obstant això, als cinc minuts d’aquesta nova versió d’ El libro de la selva ja hem acceptat que tota aquesta fauna xerrarà tota l’estona sense rubor, que ens la creurem sense arrufar el nas i que fins i tot gaudirem d’algunes de les veus d’actors convidats a fer l’animal (Bill Murray, Idris Elba, Ben Kingsley...). Aquest miracle no passava en un film d’imatge real (tot i que les bèsties són creacions digitals), des de Babe, el porquet valent. El mèrit d’aquesta revisió del clàssic de Disney és molt gran, doncs, ja des de la sacada inicial. Després, potser hauria valgut la pena ser més fidels a Kipling que no als dibuixos animats del 1967 (que aquest Rei Lui tenebrós canti swing grinyola molt, per exemple). Però tot i així, aquesta faula sobre l’ésser humà com l’animal més perillós per a la convivència entre les diverses espècies acaba sent extremadament convincent i reflexiva tot i l’artifici espectacular del seu embolcall. |