CRÍTICA DE CINEMA
TONI VALL

El juego de Ender

** Direcció i guió: Gavin Hood. 114 minuts. Estats Units (2013).Amb Asa Butterfield, Harrison Ford, Abigail Breslin, Ben Kingsley, Hailee Steinfeld i Viola Davis.

El juego de Ender és una novel·la del 1985 que reflexiona sobre l'ús interessat de la natalitat, l'amenaça alienígena, la militarització dels nens... Va ser un gran èxit, un clàssic modern de la ciència-ficció, que ara arriba al cinema barrejat i camuflat oportunament entre la pestilent moda apocalíptica que ens assota i també confós amb sagues hereves del seu esperit com Els jocs de la fam. L'estrena del film de Gavin Hood té, doncs, tot el seu sentit perquè casa de ple amb la dinàmica futurista que sembla que tant escau als nostres dies, s'adreça a un públic jove que incomprensiblement està interessadíssim en aquest tipus de temàtiques i s'afegeix a l'interminable mostrari de films pensats i executats com si fossin videojocs de marcianets. Situat en un futur proper marcat per les restriccions de natalitat, explica l'enfrontament entre un exèrcit de nens comandat pel més ben entrenat de tots ells i els alienígenes que amenacen la humanitat.

Però El juego de Ender és el mateix film de sempre, amb els mateixos efectes especials de sempre, ínfules de manual de pseudociència, messianisme a cabassos i avorriment a cor què vols. Em pregunto què pot aportar a dos actors -no gaire bons, és cert- amb la trajectòria de Harrison Ford i Ben Kingsley embarcar-se en un projecte com aquest. Els diners? No ho crec. ¿No haurien d'estar ja de tornada de coses així? Que això ho protagonitzin Will Smith i el seu fill ja s'entén. Deu ser que Hollywood viu turmentat per cienciologies diverses i que la psicoanàlisi de fireta deu ser més imprescindible que mai en els nostres temps de confusió, redemptorisme i Sandro Rey.