La indústria del sexe vista pels creadors de ‘The wire’

“A la nit, surten tots els animals. Putes, sodomites, marietes, reinones, transvestits, drogoaddictes, ionquis, malalts...”, enumera Travis Bickle mentre recorre els carrers nocturns de Nova York als anys setanta. El guionista de Taxi driver, Paul Schrader, va plasmar en aquest film de Martin Scorsese la visió d’una ciutat contemplada pel seu protagonista com una versió urbana de l’infern de Dant. Schrader encara va accentuar més aquesta metàfora a Porno dur, el seu film al voltant d’un pare ultrareligiós que descendeix a l’Hades de la indústria del sexe del Nova York de l’època per rescatar-ne la filla. Aquest imaginari de la ciutat dels gratacels com un entorn alhora sòrdid i fascinant, llibertari i podrit, és el que protagonitza la nova sèrie de David Simon, el creador prestigiós per excel·lència de sèries televisives, i el seu col·laborador habitual George Pelecanos.

Després de convertir Baltimore en la urbs que encapsulava la naturalesa tràgica dels Estats Units contemporanis a The wire i d’endinsar-se en un escenari posttraumàtic com el de la Nova Orleans després del Katrina a Treme, David Simon torna a submergir-nos en un microcosmos perfectament localitzat en l’espai i en el temps. En aquest cas, el Nova York d’inicis dels setanta, una ciutat que bull a ritme del soul, que viu la ressaca del somni hippie però encara no ha estat presa per l’eufòria materialista dels yuppies, una metròpoli plena de racons foscos on la relaxació normativa pel que fa al negoci del sexe obre les portes a la seva mercantilització.

A The Deuce, nom popular que rebia el carrer 42 en aquella època, ens retrobem amb la principal qualitat de Simon: sap retratar de forma tan precisa l’univers general que conforma la sèrie com la individualitat de tots i cadascun dels seus personatges. Més que oferir un retrat pintoresc i global de la ciutat nord-americana, Simon planteja el mercadeig sexual com un sistema que resumeix molt bé el funcionament del capitalisme. En el primer episodi, Candy, la prostituta que encarna Maggie Gyllenhaal, dona una lliçó exemplar a un jove client respecte a la seva feina com un treball remunerat més. Candy s’erigeix com el gran personatge de The Deuce, una mare soltera que es converteix en puta però, al contrari de la majoria de les seves companyes, tira endavant de forma autònoma, sense sotmetre’s a cap macarró. La dona es manté sempre lúcida pel que fa a treballar en el negoci del sexe. És a través d’ella que seguim el pas de la prostitució a petita escala i gairebé clandestina fins a la creació d’una indústria, la del porno, entesa com qualsevol altre negoci de l’entreteniment.

El lluïment de James Franco

Candy comparteix protagonisme amb els bessons que interpreta per partida doble James Franco, també productor executiu i realitzador d’algun capítol. Vincent i Frankie Martino són dos germans que acaben treballant per a la màfia també en la vida nocturna de la ciutat. El joc amb els bessons encarnats pel mateix actor és el que menys funciona de The Deuce, ja que queda com un artifici més pensat per al lluïment de James Franco que per plasmar les ambivalències dels personatges.

No obstant això, com totes les ficcions de Simon, The Deuce és una carrera de fons. No té pressa per enganxar l’espectador ni li ofereix els esquers típics. Però la satisfacció que produeix a la llarga resulta molt més sòlida i duradora.

+ Detalls

‘The Deuce’

De David Simon i George Pelecanos per a la HBO