Crítica de cinema
Xavi Serra

El hombre de acero

'El hombre de acero' Zoom

Direcció: Zack Snyder. Guió: David S. Goyer. 143 minuts. Estats Units (2013).Amb Henry Cavill, Amy Adams, Russell Crowe, Michael Shannon i Kevin Costner.

El 1978 Superman s'anunciava amb la frase promocional "Creurà que un home pot volar". Però 35 anys després els temps han canviat i, per convocar el sentit de meravella, el cinema necessita ara molt més que un home volant. Així que Zack Snyder ( 300, Watchmen ), fervent partidari del més és més, planteja aquest nou renaixement de Superman -amb el cadàver de Superman returns (2006) acabat d'enterrar- com una exhibició de força bruta, un festival de superhòsties i destrucció tan hiperbòlic que el resultat s'aproxima per moments al cinema de catàstrofes. Pel que fa a la reformulació de la mitologia del personatge, el film potencia el conflicte d'identitat del kryptonià entre la seva naturalesa alienígena i el seu planeta adoptiu. El Superman d' El hombre de acero és un extraterrestre reprimit i solitari que lluita per sortir d'un armari amb forma de falsa humanitat. Fins i tot el seu nom, Superman, sona estrany en aquest context i, de fet, gairebé no es pronuncia. I com en el Batman de Christopher Nolan -aquí productor i coautor de l'argument-, el sentit de l'humor brilla per la seva absència, però almenys els diàlegs no estan esculpits en pedra i declamats amb veu engolada per gent que vesteix malles. El millor d' El hombre de acero és que és un film seriós però no es pren a ell mateix gaire seriosament. Prima l'espectacle a la profunditat i transita per la vida del personatge delerós d'arribar a les batalles. Cavill passa la prova i Snyder factura un film compacte i entretingut que sacrifica la iconografia de l'heroi en l'altar d'una fotografia contrastada i de colors apagats: un Superman en versió Instagram, d'uniforme blau fosc quasi negre.