CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

El hobbit: la desolación de Smaug

*** Direcció: Peter Jackson. Guió: Philippa Boyens, Peter Jackson i Guillermo del Toro. 161 minuts. Estats Units (2013).Amb Martin Freeman.

Les claus de l'entretinguda i irregular segona entrega de la trilogia d'El hobbit es poden condensar en dues curioses paradoxes. La primera: com més s'allunya Peter Jackson de l'esperit intimista i infantil de la novel·la de J.R.R. Tolkien, la seva adaptació fílmica es torna una obra més personal, més afí als seus instints megalòmans i pirotècnics. Així, entregat a l'èpica més desfermada i dispersant la narració en un bon grapat de subtrames que amplien l'horitzó del relat, Jackson construeix un episodi pont en què l'acció s'imposa a la descripció de personatges. La segona paradoxa és la següent: en un film que juga amb la utopia d'un cinema completament digitalitzat -les escenes d'acció remeten més que mai al món dels videojocs-, els millors moments són capitalitzats pel geni actoral de Martin Freeman, la carn i els ossos de Bilbo Saquet. Quan la parafernàlia digital l'hi permet, Freeman entrega un recital d'ingenuïtat i bonhomia: veure'l abraçar l'heroisme, representar l'atracció del mal o fer-se el longuis davant dels perills més impensables és un veritable plaer contemplatiu.