CINEMA
XAVI SERRA

El hòbbit contraataca

Jackson enfosqueix les aventures del Bilbo a 'La desolación de Smaug', segon episodi de la trilogia

L'actor Martin Freeman a 'El hobbit. La desolación de Smaug'. / WARNER / WARNER Zoom

Es diu que durant els anys 60, J.R.R. Tolkien va provar de tornar a escriure El hòbbit en un to més seriós i dramàtic, per encaixar-lo millor en la continuïtat d' El senyor dels anells. Tanmateix, un cop perfilats els primers capítols, Tolkien va tirar la tovallola. Creat com una novel·la infantil, la màgia d' El hòbbit s'esvaïa en el brogit de les espases i l'acció.

Allà on Tolkien va rendir-se, Peter Jackson persevera. Avui s'estrena El hobbit. La desolación de Smaug, segona part de les aventures de Bilbo Saquet, que s'aparta relativament del to ingenu de la primera part: ja no hi ha banquets ni cançons, i sí lluites ferotges amb trols, nigromants i aranyes gegants. El Bilbo ja no és aquell hòbbit poruc i educat que havia de guanyar-se el respecte dels seus companys d'aventura, sinó un desvalisador decidit i capaç de matar. "Has canviat, hòbbit", li diu Gàndalf el Gris. I té raó.

Qui no ha canviat és Martin Freeman, que continua encarnant el Bilbo com si hagués nascut a la Comarca i calcés un 60 de peu. L'anglès clava el subtil embruix que comença a exercir l'Anell Únic en el Bilbo, però quan més brilla és en les escenes còmiques d'estil més slapstick.

ELEMENTAL, ESTIMAT BILBO

Com era previsible, el drac Smaug té un protagonisme força destacat en el film. La seva aparició, emergent d'una muntanya de monedes d'or, figura entre les escenes més aconseguides, ni que sigui per l'expressió del Bilbo en adonar-se de la mida del monstre. L'enfrontament entre el hòbbit i el drac té un incentiu extra en la versió original, ja que la veu de Smaug és la de Benedict Cumberbatch, el Sherlock de la sèrie de la BBC en què Martin Freeman interpreta el doctor Watson.

Però la del drac no és l'única aparició estel·lar. Si, en la primera part de la trilogia, Jackson se les enginyava per recuperar en el pròleg el Frodo i el Bilbo d' El senyor dels anells, Elijah Wood i Ian Holm, aquí repesca un altre dels protagonistes de la saga, el Légolas, que, tot i no treure el nas en cap de les pàgines d' El hòbbit de Tolkien, en la versió cinematogràfica torna a fer cabrioles, disparar fletxes a tort i a dret i eliminar trols de tres en tres. I Orlando Bloom, que des de Pirates del Carib no té un èxit a la taquilla, sembla encantat de la vida de reprendre el personatge que el va posar al mapa.

AMPLIANT L'UNIVERS DE TOLKIEN

Peter Jackson justifica les digressions de l'univers creat per Tolkien per la necessitat d'afegir interès a l'episodi central de la trilogia. Els coneixedors de la novel·la original no només se sorprendran de veure el Légolas, sinó també el flirteig insinuat entre una elfa anomenada Tauriel (Evangeline Lilly, la Kate de Perdidos ) i el nan Kili o la lluita entre Gàndalf i el Nigromant, que en el llibre s'esmenta només de passada. Jackson afirma que s'ha basat en els apèndixs d' El retorn del rei i un centenar de pàgines que Tolkien va escriure al marge d' El hòbbit, tot i transcorre en el mateix marc temporal de la novel·la.

En El hobbit. La desolación de Smaug es confirma el que la primera part ja apuntava: Jackson no està interessat a adaptar amb fidelitat el llibre, sinó a prendre'l com a punt de partida per completar l'univers cinematogràfic iniciat amb El senyor dels anells. El nou film és potser el més mogut de la sèrie: els personatges no paren d'anar d'un lloc a l'altre i les escenes d'acció semblen atraccions d'un parc temàtic. I aquesta impressió la confirma el cameo de Jackson, que somriu a càmera i mossega una pastanaga, com un Bugs Bunny que ens dóna la benvinguda a la seva Terra Mitjana.