XAVI SERRA

L'ombra de Hitchcock

Sacha Gervasi explora la relació entre el cineasta i la seva dona Alma, amb el rodatge de 'Psicosi' com a teló de fons

L'ombra de hitchcock Zoom

El 7 de març del 1979 Alfred Hitchcock va rebre un premi honorífic i va pronunciar el següent discurs: "Us demano permís per esmentar únicament el nom de quatre persones que m'han donat el màxim afecte, coratge i col·laboració constant. La primera és un muntador de cinema, la segona un guionista, la tercera és la mare de la meva filla Pat i la quarta una cuinera capaç de fer miracles als fogons; el nom de totes quatre és Alma Reville".

Durant anys la gegantina dimensió literal i simbòlica de Hitchcock i el culte que els mitjans li rendien van eclipsar la figura de la seva dona, Alma Reville, i la van relegar a un paper de comparsa que no feia justícia al seu rol en la carrera del mestre del suspens. Hitchcock , el debut en la ficció de Sacha Gervasi -abans havia rescatat de l'oblit els heavys Anvil en un magnífic film documental-, penetra en la mitologia i la intimitat del cineasta a través de la història d'un dels projectes més complexos que va dirigir: Psicosi (1960).

EL HITCHCOCK MÉS 'INDIE'

Que un dels cineastes més comercials de l'època -tot just havia aconseguit un èxit rotund amb Perseguit per la mort - dirigís una pel·lícula de terror de baix pressupost com Psicosi va ser, en el seu moment, com si ara James Cameron volgués filmar Paranormal activity 5 en comptes d' Avatar 2 . El material de partida, una novel·la de terror que s'inspirava en els crims de l'assassí en sèrie Ed Gein, no inspirava precisament confiança als estudis de Hollywood. Hitchcock, finalment, es va veure obligat a hipotecar la mansió i pagar de la seva butxaca la pel·lícula, però això, en comptes de desanimar-lo, va estimular la seva creativitat.

EL GRAN MANIPULADOR

Hitchcock va filmar Psicosi com si fos un capítol de la sèrie de televisió Alfred Hitchcock presenta amb equip televisiu i un ritme frenètic de rodatge. Només va afluixar l'accelerador per rodar la famosa escena de la dutxa: matar la protagonista a la mitja hora de pel·lícula era l'autèntic motiu pel qual Hitchcock volia fer Psicosi . "La primera part de la història és un truc destinat a apartar l'atenció del públic perquè l'assassinat resulti una sorpresa total", li confessava el director a Truffaut en el famós llibre-entrevista que li va dedicar el francès. Més de 50 anys després l'aposta encara sorprèn per la seva audàcia. Hitchcock va rematar la jugada amb un ardit publicitari genial: prohibir l'entrada als espectadors després de començar el film. Va funcionar: Psicosi va costar 800.000 dòlars i en va recaptar 13 milions.

INSEGURETATS D'UN GENI

El film de Gervasi il·lustra com les inseguretats personals empenyen Hitchcock pel camí d'una aventura tan arriscada. Tot i que ara pugui semblar ridícul, a finals dels 50 el director no era respectat per la cinefília, que el considerava simplement un artesà amb certa habilitat. "És un bon tècnic que rarament aconsegueix el suspens", afirmava John Ford. Els Oscars l'ignoraven repetidament, i un film com Vertigen (D'entre els morts) (1958), que fa poc va ser escollit en l'enquesta mundial de la revista Sight & Sound com el millor de la història, va fracassar estrepitosament a la taquilla. Fins que els crítics de la Nouvelle Vague no el van reivindicar amb fervor, el cineasta no va ocupar el lloc que li corresponia en el panteó cinèfil. Psicosi va suposar un cop de puny magistral, però podria haver sigut la seva tomba.

Hitchcock , la pel·lícula, escenifica les obsessions d'un geni volàtil amb qui no era fàcil conviure. La gelosia, l'admiració, el menyspreu i la dependència defineixen la relació de Reville amb un dels autors fonamentals de la història del cinema.