CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

El hijo del otro

*** Direcció: Lorraine Lévy Guió: Noam Fitoussi, Nathalie Saugeon i Lorraine Lévy. 105 minuts. França (2012). Amb Emmanuelle Devos i Pascal Elbé. Contraindicada per als que ho veuen tot blanc o negre

L’intercanvi accidental de criatures en néixer no només és un bon punt de partida per a un drama (com va demostrar l’any passat Hirokazu Kore-eda amb De tal palo, tal astilla ) o fins i tot una comèdia. A més, permet elaborar tot tipus de reflexions sobre la identitat, la família i el sentiment de pertinença. La cineasta francesa Lorraine Lévy utilitza aquesta base argumental per elaborar un film de voluntat conciliadora sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Què passa quan una família jueva descobreix que el seu fill, a punt de fer el servei militar, és en realitat de pares àrabs? Com se sent un jove crescut en l’odi cap a l’estat que els oprimeix i ocupa en assabentar-se que el seu germà és israelià? Lévy evita els grans discursos polítics per centrar-se en un drama humà dins d’un context molt específic. El hijo del otro intenta abans que res ser comprensiva amb totes les reaccions dels membres d’ambdues famílies. Massa i tot. Les bones intencions acaben sent un petit llast per a una pel·lícula en què fins i tot les demostracions de rancúnia o rebuig estan excessivament mesurades.