CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

El hijo de Saúl

**** Direcció: László Nemes Guió: L. Nemes, Clara Royer. 107 minuts. Hongria (2015). Amb Géza Röhrig, Levente Molnár, Urs Rechn. Per a qui té clar que mai no hi ha massa (bones) pel·lícules sobre cap tema

poi Zoom

Resulta impossible veure aquesta opera prima de László Nemes sobre l’Holocaust sense tenir al cap, entre d’altres, el rigor amb què Claude Lanzmann reconstrueix la memòria històrica a Shoah sense utilitzar imatges d’arxiu ni dramatitzacions. El hijo de Saúl es proposa endinsar-nos des de la ficció en un camp d’extermini sense molestar els més ortodoxos. I ho aconsegueix. Nemes adopta un recurs propi del cinema del segle XXI: la càmera no es mou del cantó del protagonista, un membre d’un sonderkommando que s’entesta a enterrar un infant que podria (o no) ser el seu fill. Aquest MacGuffin moral l’empeny a una odissea per Auschwitz en què no para de dur a terme les tasques a les quals està obligat: acompanyar centenars de persones fins al forn crematori, enterrar-ne els cadàvers, etc. Però la posició de la càmera propicia que l’horror quedi visualment fora de camp, desenfocat o en segon pla, tot i que se’ns fa present a través del so i l’al·lusió. Una experiència immersiva i alhora distanciada de la màquina de matar nazi. |