ART
SARA ARMADA

Els herois de la filmoteca afganesa

Girona exhibeix 'Reel-unreel', de l'artista belga Francis Alÿs, un dels plats forts de la Documenta 13 de Kassel

El 19 de juny del 2012 les runes del vell cinema Behzad, a Kabul, una construcció dels anys 50 clivellada per la metralla de tants anys de guerra, van tornar per un dia a la seva antiga funció. S'hi va projectar -en una sala precintada per l'exèrcit internacional- la divisió fílmica de la Documenta 13 de Kassel, de la qual Kabul era subseu.

Una de les joies del programa era Reel-unreel , de Francis Alÿs; una història lluminosa de nens, joc, cinema i miralls rodada precisament a la ciutat, entre el brogit dels motors i els bels dels ramats de xais. Es tracta d'un dels highlights d'aquella edició de la Documenta, que pot veure's ara a la sala Bòlit Sant Nicolau de Girona, fins al 4 de gener.

Uns anys abans, concretament el 5 de setembre del 2001, els talibans havien entrat a la Filmoteca Nacional de l'Afganistan per endur-se'n les pel·lícules (recordem la croada dels talibans contra les imatges i tot gaudi... fins i tot van prohibir de fruir del cant dels ocells, i a les dones de riure massa fort, entre molts altres principis fonamentals). Diuen que les fogueres -atiades perquè el cel·luloide és molt inflamable- van cremar durant quinze dies i quinze nits. El que no sabien els talibans és que nou treballadors de la filmoteca, jugant-se la vida, havien amagat les cintes originals -unes sis mil- i que el que s'havia cremat eren només còpies i films estrangers. El llegat afganès s'havia salvat.

El record d'aquest gest de valentia i dignitat subjeu a Reel-unreel , una pel·lícula de 19 minuts rodada en col·laboració amb Julien Devaux i Ajmal Maiwandi en la qual un grup de nens de Kabul fan córrer un parell de bovines de cinema al llarg de la ciutat. Un nen la desplega, l'altre la va recollint; travessen mercats, carreteres, corren més enllà dels afores... en una ciutat tan devastada com plena de vida (el brogit dels dies laborables... una remor feta de descàrregues de camions i petits diàlegs i contingències). " Cinema: everything else is imaginary (Cinema: la resta és imaginari)", conclou Alÿs al final de l'audiovisual.

ELS JOCS DELS NENS

Doneu a un nen alguna cosa que rodi i mourà el món. Això és el que fa Francis Alÿs amb l'Obaid, el Nazir, el Zubair, el Nawid i altres nens de Kabul a Reel-unreel . L'artista ja havia filmat nens fent rodar rodes de pneumàtic a Bamiyan (prop de la vall dels Budes, que els talibans van destruir), i el joc dels infants és un dels seus temes preferits, recollit en la sèrie Children's Games. Alÿs ha filmat nens saltant a corda (París); nens jugant a pedra, paper, tisora (Espanya); fent castells de sorra (Bèlgica), fent rebotar pedres al mar (Tànger), jugant a bitlles (Jordània), fent volar estels (Afganistan), xutant ampolles (Mèxic)... sempre a l'aire lliure.

'TAKE A WALK'

El passeig per una ciutat és una altra de les obsessions d'Alÿs, que sovint construeix les seves accions com a caminades a l'atzar. Per exemple, a The leak va recórrer São Paulo amb una llauna de pintura oberta que anava deixant una estela de pintura blava; a Jerusalem ho va repetir amb pintura verda ( The green line ). També va creuar Ciutat de Mèxic amb un bloc de gel que s'anava desfent ( Paradox of praxis ), i amb un petit gos de rodes magnètic que anava recollint els residus del carrer (The collector ). "El que és poètic pot esdevenir polític i el que és polític pot esdevenir poètic", hi afirmava.

Francis Alÿs va inaugurar aquesta pulsió flâneur (i també l'artística) en ser traslladat a Mèxic després d'un terratrèmol, destacat en un voluntariat en el qual servia com a alternativa al servei militar belga. Arquitecte de formació, es va quedar a Mèxic i avui és una de les veus més potents del panorama internacional.