Especialistes en la farra de dia
El Morro Fi, un ‘meeting point’ per als que fugen de la Barcelona freda i pomposa
Reivindiquen la Barcelona d’abans. La dels bars autèntics, els cambrers atents i els preus honestos. La dels vermuts i els aperitius. La Barcelona dels barcelonins. El Morro Fi fa cinc anys era un place to go. Ara, ja és una parròquia. No hi ha ningú que no hagi provat el seu vermut. Som animals de tradicions, i avui em ve de gust redescobrir aquell bar que un dia em va robar el cor. Decidit, enfilo la Gran Via per acabar a Consell de Cent: el seu primer local.
Lluny del centre, lluny de turistes. Tres metres quadrats com a màxim. Ni una taula, alguns tamborets i molta gent dreta. No es distingeix el que és dins i el que és fora. Un marbre blanc + estanteries de ferro. I al darrere: el Marcel. La condició sine qua non que el Morro Fi existeixi. Ell i dos amics més: el Marc i el Guillermo. Junts, escrivien un blog on recomanaven locals, fins que un dia van decidir obrir-ne un de propi. I la responsable de convertir aquell “i per què no” en una realitat = la Bàrbara, sòcia i parella del Marcel. L’aventura va començar de casualitat. I cinc anys més tard, ja tenen quatre locals.
Aixeco el cap. I al damunt de les prestatgeries: pots, llaunes, bosses de patates, salses, olives i fruits secs. L’aperitiu típic de Barcelona és a base de conserves -m’explica-. Res fregit, res calent. Tots els productes que veig porten el seu nom. De manufactura pròpia, igual que el vermut: produït a Reus. El packaging també és collonut. Embolcalls de paper d’estrassa i ampolles serigrafiades. Un 10 però no l’únic. Al final la clau de l’èxit no té res a veure amb l’estètica. Li pregunto què és el millor que tenen i em respon sense pensar-s’ho: l’ambient. I una bona matèria primera. I la vostra especialitat? La farra de dia. u
