El jazz i el funk acosten les músiques de Cuba i de Mali

L’any 2012 el pianista Roberto Fonseca (l’Havana, 1975), un dels renovadors del jazz afrocubà i exmembre de l’orquestra Buena Vista Social Club, va començar un viatge musical molt personal en què volia explorar més a fons les seves arrels africanes. El resultat va ser el disc Yo (2012), el vuitè de la seva carrera, un treball d’autoafirmació en què, partint del jazz, integrava la cultura ioruba cubana i la música tradicional del seu país amb la de països com Algèria o Mali. Aquell viatge té ara un nou capítol amb At home (2014), un treball enregistrat en directe i compost a quatre mans amb la cantant i actriu d’origen malià Fatoumata Diawara (Costa d’Ivori, 1982), una de les veus més personals de l’escena de la world music actual. Aquest diumenge el presentaran dins del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, un certamen que en els últims anys aposta per la fusió del jazz amb les músiques d’arrel.

Fonseca i Diawara es van conèixer precisament gràcies a Yo, on ella col·laborava posant veus a una versió del tema Bibisa, del músic de Mali Baba Sissoko. Dos anys més tard i després de molts correus electrònics, van decidir intentar tocar junts. Es van trobar a París, on viu la cantant. Allà van intercanviar cançons dins d’un local d’assaig, van compondre plegats i van descobrir una connexió directa entre l’Havana i Bamako.

“No sabíem què en resultaria, si vols que et sigui sincer -confessa el músic cubà des de l’habitació d’un hotel a Ginebra, una de les parades de la seva actual gira europea-, però teníem clar que volíem trobar un equilibri”. “Vaig fer arranjaments perquè els temes de la Fatoumata fossin més cubans i els meus temes sonessin més africans -explica-. Va ser un procés en què tothom havia de cedir una mica per entrar en el terreny de l’altre, però al final hi va haver molta química entre nosaltres i ens vam adonar que realment podríem fer un disc”. Dit i fet. Van muntar una banda amb tres músics cubans i tres músics malians per mantenir aquest equilibri musical, van anar-se’n de gira i de l’experiència n’ha sortit un treball enregistrat en directe a Marciac que pretén captar “la bogeria i la passió” que sorgeix sobre un escenari.

At home és un projecte que vol acostar les músiques d’arrel sense renunciar a un so més “actual i universal” i sense deixar de posar el focus sobre la realitat africana que relaten les lletres de Diawara.

Un bon exemple és Sowa, una de les peces aportades per la compositora que també forma part del seu disc de debut, Fatou (2011). Per a aquest nou projecte l’han vestit amb riffsfunky que podria haver firmat Stevie Wonder i amb una amalgama molt rica de patrons rítmics que, de fet, és una de les tòniques del disc. Però, com explica Fonseca, no ha sigut fàcil encaixar totes les peces: “Hi ha aspectes de la música de Mali i la de Cuba que s’assemblen molt però, alhora, els africans i els cubans tenim codis del tempo diferents”. “Podem tocar el mateix, tot i que ho sentim d’una altra manera -continua-. Però com que tots són músics molt bons, hi va haver molt de respecte i d’entesa”. Entre ells es deien: “Jo no ho faig com tu però ensenya-me’n!” I perquè l’encaix acabés de quallar, el jazz va acabar sent un dels ingredients clau. “El jazz té una cosa molt bonica i interessant: és un llenguatge molt obert que pot assimilar qualsevol tipus de fusió, mentre es faci amb sinceritat”, comenta el cubà, que connecta aquesta sinceritat amb la pròpia biografia: “En la música no has d’oblidar mai d’on véns, has tenir-ho sempre present en tot el que facis, perquè és la teva identitat”. |

Fatoumata Diawara & Roberto Fonseca BARTS (Barcelona). Diumenge 8. 21 h. 18-26 €. Amb Ramsés Rodríguez (bateria), Sidibé Drissa (kamalen i ngoni), Bah Sekou (guitarra), Yandy Martinez (contrabaix)