Crítica de cinema
PAULA A. RUIZ

La fotógrafa

*** Direcció i guió: Fernando Baños Fidalgo. 80 minuts. Espanya (2013).Amb Manuel Campodónico, Susi Sánchez i Zay Nuba.

Una dona busca respostes sobre el passat de la seva mare, la fotògrafa a la qual al·ludeix el títol, a causa d'una enigmàtica fotografia presa a Buenos Aires durant el corralito . El vincle entre el present, el passat en l'Argentina asfixiada econòmicament i l'horror de la dictadura de Videla és el gran motiu del debut de Fernando Baños Fidalgo i, en aquest sentit, l'inici del film no pot ser més eloqüent: mitjançant un tràveling circular, se'ns presenta a la protagonista. Primer la veiem d'adulta, poc després de nena, i davant d'ella una casa buida, misteriosa, com el seu únic horitzó. Tot queda connectat a aquesta casa per obrir, plena de secrets. Aquest moviment de càmera durant el pròleg de la pel·lícula no és gratuït: per a Baños Fidalgo, la màxima de Godard, que assenyalava que un tràveling és una qüestió moral, no pot obviar-se i al film és omnipresent; una preocupació estètica (i ètica, esclar) que dóna enteresa al treball, tot i que encara queda molt lluny d'altres exercicis sobre els fills de les dictadures com Los rubios , d'Albertina Carri.