La foscor de la Casa Blanca

La ficció televisiva ha agafat gust al poder polític. A títols com Boss o la sitcom Veep s'hi suma ara el remake d'una minisèrie de culte dels noranta de la BBC, House of cards . En aquesta nova versió, que es pot veure a Canal+, l'acció es trasllada al Washington contemporani, en el qual el congressista Frank Underwood (Kevin Spacey) veu com el nou president dels Estats Units l'aparta del càrrec de secretari d'Estat que li havia promès. Amb la complicitat de la seva dona, Underwood comença a moure tots els fils possibles per garantir la seva permanència al poder.

House of cards ofereix una mirada molt més incisiva a les intrigues que es couen a Washington que L'ala oest de la Casa Blanca . A la clàssica sèrie d'Aaron Sorkin la política s'exercia des d'una ètica irreprotxable. Els ideals pels quals es mouen els protagonistes de House of cards són menys elevats: ambició, cobdícia o ànsies de triomf professional.

També es dóna una atenció especial a un dels temes preferits de la ficció nord-americana des dels anys 60: la relació de dependència entre la premsa i la política. Aquest estira-i-arronsa, que a la sèrie es tradueix en una tensió sexual explícita, serveix a més a més per retratar el pas del paper al format digital.

LA QUARTA PARET

Els responsables de la sèrie han conservat el principal tret de personalitat de la House of cards britànica. Com feia el shakespearià Ian Richardson, aquí el personatge de Kevin Spacey també trenca la quarta paret per adreçar-se als espectadors i explicar-los l'entrellat d'alguna de les seves maquinacions o per fer algun comentari a peu de pàgina. Underwood converteix l'audiència en la seva principal confident, en una còmplice involuntària dels seus tripijocs. Malgrat tot, House of cards fa palès que la ficció televisiva està esgotant el filó de retratar la maquiavèl·lica escena política des de dins.

David Fincher, director dels primers episodis de la temporada inaugural, s'ha rodejat de gent de confiança. A més de Spacey, amb qui ja havia treballat a Seven i La xarxa social , també ha tingut Kate Mara, germana de Rooney Mara (protagonista de Millennium ), que dóna vida a una jove periodista capaç de tot per una exclusiva. Però és Robin Wright, en el paper de dona d'Underwood, qui broda més el seu paper, de dona d'aparença freda que sembla que amagui un volcà a l'interior.

TELEVISIÓ FORA DE LA TELEVISIÓ

House of cards marca un abans i un després en la manera de produir i emetre ficció televisiva a Estats Units. La sèrie és una aposta de Netflix, la plataforma de cinema i televisió on demand més popular de l'Amèrica del Nord, amb uns 25 milions de subscriptors. Tots els capítols de la primera temporada es van estrenar de cop i a internet per ajustar-se a l'hàbit que tenen cada cop més espectadors de veure ficció televisiva: des de la pantalla de l'ordinador i al seu ritme. Netflix ha obert la porta a una nova ficció televisiva produïda i emesa fora de la televisió, i la seva principal competidora, Amazon, ja ha anunciat que també s'estrenarà com a productora de ficció televisiva. I House of cards ja té en marxa la segona temporada.