Tradició vs. modernitat
El xef Iván Surinder ha renovat el que va ser el primer restaurant indi de la ciutat: el del seu pare
Travesso la ciutat. Direcció: plaça Espanya. Vull conèixer el Tandoor = la versió renovada del que un dia va ser el primer restaurant indi de la ciutat: El Taj Mahal. A l’entrada: un enorme mural multicolor dels Outro Studio. I una dona encantadora que em convida a passar. És la Poonam Chitra, mare de l’actual xef: l’Iván Surinder. Fa 30 anys que va obrir el Taj Mahal amb el seu marit. Ara, és la mà esquerra del seu fill.
Entro. Al meu voltant: totxos a la vista i una tela ètnica penja de la paret del fons. Una infinitat de bombetes despullades cauen del sostre, penjades per cables de colors. Vermells, roses, taronges. I a sota del meu plat: un disseny a joc amb el mural de l’entrada. Demano un aperitiu de papadum = pa de farina de llenties amb salsa picant, iogurt i mango. Pollastre amb llet de coco, cúrcuma, nata i anacards. I una samosa de xocolata. La majoria de receptes, del pare. Però suavitzades per l’Iván. Menys picants, menys grasses. D’altres, totalment actuals.
L’Iván surt un moment de la cuina. Riu molt i parla de pressa. És escandalosament jove però sap perfectament el que es fa. Sempre havies volgut ser cuiner? Mai. Quan el seu pare va morir, el va voler homenatjar. L’Iván va fer un curs accelerat al Tickets de l’Albert Adrià. Ho va aprendre TOT de com portar un restaurant. I ho va sumar al que havia après del seu pare. El resultat = un 10. El menjar? Collonut. La presentació? D’haute cuisine. La imatge? Brutal. I l’espai? Modern però natural. En acabar, l’àvia de l’Iván pregunta taula per taula si ens ha agradat el menjar. Si el Tandoor transmet alguna cosa, és VERITAT.
