PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

Un festival al sofà de casa

L'Atlántida Film Fest obre una finestra des d'internet al millor cinema inèdit

Com qualsevol altre certamen, l'Atlántida Film Fest escull el bo i millor de l'actualitat cinematogràfica que no ha arribat a la cartellera. Però en el cas d'aquest festival organitzat per la plataforma online Filmin, podem gaudir de la seva programació sense moure'ns del sofà de casa i al llarg de tot un mes, del 22 de març al 22 d'abril. Malgrat que molts dels títols de l'Atlántida Film Fest són estrena a l'estat espanyol, el que defineix la programació d'aquesta mostra per internet no és tant la invisibilitat de les pel·lícules que la configuren com l'esperit inconformista que comparteixen: ens trobem davant un cinema inquiet que obvia els camins més fàcils.

Aquesta tercera edició concentra a la secció oficial pel·lícules llatinoamericanes que arriben amb el segell de qualitat d'algun festival de prestigi com Canes, Rotterdam, Sant Sebastià o Venècia. Pocs cineastes representen l'heterodòxia cinematogràfica com el mexicà Carlos Reygadas, capaç d'exasperar la crítica més encarcarada amb obres com Post Tenebras Lux , un exercici de catarsi en què el director exorcitza els seus dimonis interiors amb imatges tan poderoses com enigmàtiques. Kleber Mendoça Filho debuta en el llargmetratge amb Sonidos del barrio , la demostració que es pot parlar sobre les desigualtats socials al Brasil des d'un altre espai que no siguin les faveles i sense recórrer a l'estètica de la misèria. I la xilena Carne de perro de Fernando Guzzoni ofereix un retrat eixut i contundent de la quotidianitat d'un antic torturador de la dictadura de Pinochet des d'una perspectiva diferent de la del cinema polític més convencional.

DE MANOS DE TOPO A MICHEL GONDRY I ABBAS KIAROSTAMI

La secció oficial engloba també títols que s'estrenen directament a internet, com Your Lost Memories , el projecte de dos integrants del grup musical Manos de Topo, Alejandro Marzoa y Miguel Ángel Blanca, a partir de la recuperació de films familiars en súper 8, o Falsos Horizontes , on Carlos Serrano Osma radiografia des de dins les acampades a Madrid durant el 15-M.

Atlas és la secció panoràmica de l'Atlántida, on també es poden recuperar pel·lícules que han passat per Canes, com l'esplèndida Like Someone in Love , la incursió de l'iranià Abbas Kiarostami en territori japonès; The We and The I , un exercici de Michel Gondry més a prop de La clase de Laurent Cantet que dels imaginaris fantasiosos habituals d'aquest director de videoclips; o Les invisibles , un emotiu i vitalista documental sobre l'homosexualitat a l'edat madura firmat per Sébastien Lifshitz.

Des del Festival de Locarno aterren dues de les cult movies de la temporada, Berberian Sound Studio , de Peter Strickland, homenatge al cinema giallo des de la seva dimensió sonora, i Compliance , de Craig Zobel, un dels films més pertorbadors de l'any passat, capaç de copsar les dinàmiques de dominació que imperen a la nostra societat a partir d'una petita anècdota que semblaria inversemblant si no estigués basada en fets reals.

I Boy eating the bird's food d'Ektoras Lygizos, premiada a Sevilla, és una mostra més del punyent nou cinema grec, un desolador retrat d'una Europa on no queda més èpica que la de la supervivència... I això només és un tastet dels 37 films residents a l'Atlántida.