CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

El estudiante

**** Direcció i guió: Santiago Mitre. 110 minuts. Argentina (2011).Amb Esteban Lamothe, Romina Paula, Ricardo Felix i Valeria Correa.

Si quan va estrenar-se el Lincoln de Steven Spielberg molts van pensar que era com un capítol llarg de El ala oeste de la Casa Blanca situat al segle XVII, ara no seria cap bajanada considerar El estudiante també com un episodi de la sèrie d'Aaron Sorkin contextualitzat a l'Argentina actual i protagonitzat per protopolítics en edat universitària. La història del Roque, un jove faldiller que va per la vida amb el front arrugat, estudiant justet que arriba a Buenos Aires per començar una tercera carrera i acaba enfangat en un laberint polític, té la mateixa complexitat, capes de significació, magnetisme i brillantor que un guió de Sorkin. El estudiante no rebaixa el seu discurs per adaptar-lo als espectadors més mandrosos, sinó que tracta la platea amb intel·ligència, empenyent-la a situar-se a la altura. Si posem tota l'atenció que no dedicaríem mai al cinema fast food , el primer llarg de Mitre es pot contemplar con un vibrant thriller cerebral sobre el despertar dels ideals i la consciència política, i també sobre el moment en què es descobreix que, per participar en aquest joc, s'ha de fer joc brut i joc dur.