3* Direcció: Rawson Marshall Thurber. Guió: Ike Barinholtz, David Stassen i Rawson Marshall Thurber. 107 minuts. Estats Units (2016). Amb Dwayne Johnson i Kevin Hart3*
Algunes pel·lícules perden les seves batalles en el guió però les guanyen en el repartiment. Un espía y medio és una d’elles. Com ja succeïa amb Som els Miller, del mateix director, el convencional desenvolupament d’aquesta buddy movie no es manté a l’altura del seu prometedor inici i dels homenatges que proposa, John Hughes inclòs. La intel·ligència del film resideix en l’aparellament de dos físics i actors tan oposats que, en ajuntar-los en pantalla, desprenen una estranya forma d’harmonia: el còmic Kevin Hart i l’atleta Dwayne The Rock Johnson. L’eficàcia còmica dels contrastos: el nen gras de l’institut, carn de bullying, es transforma en superagent de la CIA, mentre que l’estudiant amb “el futur més prometedor” acabarà com un comptable de vida anodina. El retrobament catalitza la trama d’espionatge i fugides perpètues més beneita possible. És interessant contemplar com la massa de músculs de Fast & furious li roba el protagonisme a l’Eddie Murphy dels nostres temps no només en les seqüències d’acció, sinó també en el registre còmic.
El boc gros apareix en els manuals de l’absurd i la matusseria sentimental d’aquestes comèdies de consum ràpid que no intenten ser més del que són, però acaben desaprofitant els seus instints subversius, malgrat algunes bones idees. El missatge antibullying que inclou el trauma del gegant s’extravia en la contradicció, tot plegat per reafirmar l’espectacle físic i la simpatia de dos intèrprets que, amb tota seguretat, tindran la seva seqüela.
