Escenes
Belén Ginart

El vol final de la papallona

El Teatre Gaudí estrena un relat biogràfic i íntim de l'escriptor Carlos Garrido. El monòleg, interpretat per Ferran Terraza, descriu els esforços d'un pare per ajudar la seva filla a morir en pau

El vol final de la papallona Zoom

"Per què Keith Richards?" El guitarrista dels Stones va ser el protagonista d'un dels molts somnis premonitoris del periodista i escriptor Carlos Garrido (Barcelona, 1950) en uns moments complicats de la seva vida. Garrido, que de jove havia volgut ser guitarrista de rock, era capaç de captar a la primera el sentit d'algunes de les revelacions arribades des del món oníric. Però no entenia què hi feia el músic entre les figures que el seu subconscient invocava entre les ombres de la nit. Finalment, va recordar que Richards havia sobreviscut a la mort d'una filla: aquell somni també era anticipatori. Garrido va recollir les vivències d'aquells dies en un llibre que ara arriba al teatre. L'espectacle és un monòleg dirigit per Alain Chipot i protagonitzat per Ferran Terraza.

La papallona de la portada de Te lo contaré en un viaje (el títol del llibre, escollit per la mateixa Alba Garrido, és també el títol de l'espectacle) es repeteix en el programa de mà de l'obra. Poc abans de morir, l'Alba va somiar que una noia la guiava per un camí ple de papallones. Aquesta va ser una de les imatges que el pare va captar més ràpid, perquè sabia que en algunes cultures les papallones representen l'ànima. I que en grec, fins i tot, les dues paraules s'escriuen igual.

Garrido va recollir les vivències d'aquells dies en un llibre que ara arriba al teatre



No hi ha gaire espai per als somnis i les premonicions en la versió teatral de Te lo contaré en un viaje. La narració és més essencial, però manté la veu original. És la mirada del pare, puntejada per breus diàlegs amb la filla i esquitxada amb les anotacions dels diaris de l'Alba.

És el relat de la relació entre ells, marcada fatalment pel procés de la malaltia. Posa l'èmfasi en la lluita de l'Alba per mantenir la normalitat malgrat tot, no deixar de ser ella mateixa. I mostra els esforços del pare per anar més enllà de les etapes pautades des de l'asèpsia mèdica. Per trobar espais per a l'espiritualitat laica amb la intenció d'aconseguir no retenir la filla a la vida, transmetre-li conformitat i serenor, i envoltar-la de bellesa. "Això ningú t'ho explica. I és bàsic a l'hora d'encarar la mort", diu l'autor.

Per a l'estrena del muntatge, el Teatre Gaudí s'ha convertit en un pis ple de caixes, a mig desmuntar. Representa el pis de l'Eixample on van viure pare i filla. Primer, en fase de retrobament no exempta de conflictes. Garrido, divorciat de la mare de l'Alba, acabava de trencar amb una altra parella quan va decidir tornar a Barcelona després de mitja vida a Mallorca, on va arribar a ser subdirector del Diario de Mallorca i director del suplement dominical Brisas del diari Ultima Hora. La filla, que aleshores residia a Brussel·les, va accedir sense gaires ganes a establir-se a Catalunya per mirar de redreçar un historial acadèmic complicat. El pare estava en crisi, la filla estava en crisi, però la turmentosa relació inicial es va capgirar amb el càncer, que van suavitzar l'Alba i la rebel·lia dels seus 21 anys i van ressituar les prioritats paternes.

El Teatre Gaudí s'ha convertit en un pis ple de caixes, a mig desmuntar

L'actor Ferran Terraza transita per aquest pis on es va cuinar la complicitat paternofilial. I on va cristal·litzar el missatge final de la vida de l'Alba i de la història escrita pel seu pare: "L'amor és més fort que la mort", diu Garrido. Encarregat de tancar l'habitatge per últim cop, el personatge de l'obra recorda tot el que hi va viure. Paraula i emoció són els ingredients fonamentals de la peça. Però també hi ha una mica de música, no podia ser d’una altra manera si hi participa un autor com Garrido, que, a més d'escriure mig centenar de llibres, ha tingut temps per complir, com a mínim en part, el seu somni de dedicar-se a la música. Amb altres companys de professió va fundar Rock & Press, un conjunt de rock gamberro amb esperit de denúncia que, a cavall dels fabulosos vents de la corrupció a l'illa, va viure cinc anys de glòria i concerts massius. "I a més em va anar molt bé perquè jo havia escrit Te lo contaré en un viaje per compromís social, però no volia ser el pare trist que s'havia quedat ancorat allà". Rock & Press es va dissoldre el 2011, però Garrido no ha deixat la música. El dia 25 actuarà a La Violeta de Gràcia amb Mallorcatur, una història musical del turisme de Mallorca feta amb molt humor. En teatre també té un llarg camí fet i moltes ganes de seguir avançant: des de fa anys la seva vocació de periodista divulgador del patrimoni (és autor, entre d'altres, de la Guia arqueològica de Catalunya) l'ha portat a inventar sessions teatralitzades en monuments. "I això que ja estic mig jubilat", diu, amb convicció esmorteïda.