Escenes
Belén Ginart

El triomf del raret

Fill d'artistes, Oriol Pla va créixer sentint-se diferent. La confiança que cal lluitar pel que somies l'ha ajudat a despuntar. Avui s'estrena 'Odisseus', en què fa d'adaptador, narrador i ajudant de direcció

El triomf del raret / CLÀUDIA SERRAHIMA Zoom

Entre les mans, la guitarra. Al davant, els apunts. L'Oriol Pla adolescent afrontava les vigílies dels exàmens de l'institut immers en una lluita amb ell mateix. I el cor sempre acabava guanyant a la raó. "En comptes d'estudiar em posava a tocar perquè m'atreia molt més i sentia que allò era el que havia de fer". El temps va confirmar que no s'equivocava. El noi que se sentia una mica el raret de l'institut per la relació, pròpia i familiar, amb les arts, va invertir a fons en la seva vocació i no se n'ha penedit. Només uns anys més tard (en té 23), és un preuat actor de teatre (Ragazzo, Jo mai), cinema (Animals, Any de gràcia, Truman, Incerta glòria) i televisió (El cor de la ciutat, Merlí) que a més sap fer moltes altres coses: ballarí, clown, acròbata. "El meu pare em deia: has de ser com un joglar, has de poder entretenir algú durant dues hores", recorda.

"A casa estava prohibit anar a una escola de teatre", diu, mig en broma i mig seriosament, fill d'una manera d'entendre les arts escèniques lligada amb l'artesania, a aprendre des de la pràctica. Ell i la seva germana Diana eren ben petits quan van començar a actuar al costat dels pares, Quimet Pla (un dels fundadors de Comediants) i Núria Solina (violinista, cofundadora de les companyies Picatrons i Circ Cric), en la companyia familiar, Teatre Tot Terreny. L'exemple a casa els va fer artesans de l'ofici, i aquesta versatilitat i naturalitat són avui dues de les armes més preuades de l'Oriol. "Als 11 anys vaig començar a guanyar diners amb la meva feina, des d'aleshores que totes les meves despeses me les pago jo".

"A casa estava prohibit anar a una escola de teatre"

Oriol Pla - Actor

Aquests dies, tota la seva atenció està bolcada en un espectacle de títol molt escaient per a l'esforç que han posat a fer-lo: Odisseus, una adaptació de l'Odissea d'Homer amb 22 persones sobre l'escenari feta pràcticament sense cap pressupost que s'estrena avui a la Sala Beckett de Barcelona. Ell hi és en múltiples registres: ha fet l'adaptació juntament amb Pau Matas i Quimet Pla, n'és l'ajudant de direcció i intervé en el paper del narrador. "Odisseus és un espectacle de la companyia Teatre Tot Terreny nascut d'una idea original del Quimet, que l'ha dirigit. Va sorgir d'un taller al Centre Cívic Can Felipa amb gent jove, per la voluntat de donar-los l'oportunitat de participar en un projecte col·lectiu malgrat que molts no havien actuat mai".

Odisseus té factura coral i arrels familiars. La mare fa el disseny de llums, és la il·luminadora i ha creat també l'escenografia; la seva germana Diana és la responsable de vestuari i també hi actua. La música és original, obra de Marc Giró, també de Teatre Tot Terreny. L'Oriol està orgullós del que han construït des del no res. S'ha pogut dedicar en cos i ànima al projecte perquè té la sort de poder triar feines. Ara està intentant decidir si accepta una redimensió del seu personatge a la tercera temporada de Merlí. No el tempta gens la idea de la fama, dels pares també n'ha aprés la humilitat i el desig de treballar "sense pretensions". Però és cert que a ell, que comparteix pis amb la seva germana i no tenen televisió, actuar a la tele li "subvenciona feines com aquest Odisseus, en què ningú no cobra". Ho fan per passió, sense pensar en el retorn econòmic. "Els somnis solen ser molt precaris", diu. De projectes no n'hi falten: Be god is, amb Espai Dual (la companyia de música i creacions escèniques que comparteix amb Blai Juanet i Marc Sastre) a la Villarroel a l'abril, la reposició de Ragazzo (l'impactant monòleg sobre el manifestant antisistema mort a Gènova per la policia el 2001 durant la cimera del G-8) al Lliure al febrer, la nova obra d'Iván Morales al setembre, dues pel·lícules pendents de finançament... I la tranquil·litat de qui té l'energia i les aptituds per generar els seus propis projectes: "A casa també em van ensenyar a ser motor, a no esperar que el telèfon soni. I jo em veig dirigint una pel·lícula, fent guions, ballant, fent acrobàcies... El més difícil és decidir cap on em decanto". Quan era adolescent, Oriol Pla confiava que seguir el cor i dedicar-se al que li agradava acabaria donant els seus fruits. "Em deia: «Això algun dia em portarà a algun lloc. I quan arribi serà màgic»". No es va equivocar.