ESCENES
BELÉN GINART

Teatre d'efectes secundaris

Amb 'Si sabes lo que hay' la Fundació Collado-Van Hoestenberghe eixampla el seu catàleg d'espectacles de 'realisticisme', la mística del dia a dia per reconquerir la fascinació per la vida

Teatre d'efectes secundaris Zoom

A Pontós (Empordà) no hi conviu més d'un centenar de veïns. Molts d'ells d'edat avançada, com la Lolita i la Roser. La resta, majoritàriament nouvinguts, com l'Ernesto Collado i la Barbara van Hostenberghe, coneguts en el món artístic com a Fundació Collado Van Hoestenberghe. Cada vegada que la Fundació Collado-Van Hoestenberghe estrena un nou espectacle, convida tot el poble a veure'l. És un intercanvi just: l'Ajuntament els cedeix com a espai d'assaig el local social i cultural de la localitat (per cert, que comparteixen espai amb altres nouvinguts, el Tomàs Aragay i la Sofía Asencio: la Societat Doctor Alonso). I el retorn és la representació gratuïta dels seus muntatges.

Ha de ser una imatge curiosa: espectadors veterans, nascuts i crescuts a pagès, confrontats amb unes peces escèniques que dinamiten fórmules, llocs comuns i esquemes rígids. “Ja hem generat una massa crítica. La Lolita i la Roser, les mateixes que em trobo cada diumenge assegudes al banc de la plaça, són supercrítiques amb la nostra feina. Em diuen que tal cosa no l'han entès, o que s'ho van passar millor amb l'espectacle anterior. És fascinant, és el que realment hauria de ser el públic”, diu l'Ernesto Collado. L'oportunitat més recent d'intercanvi l'ha proporcionat 'Si sabes lo que hay', que presenten a l'Arts Santa Mònica en el marc del Grec. L'espectacle s'inscriu en el que la companyia anomena realisticisme, la seva línia de treball més personal tant pel que fa al tipus de proposta com al corpus reflexiu. “El realisticisme és la mística del dia a dia, trobar il·lusió en les petites coses, mirar-te la vida una mica de lluny, com si la veiessis per primer cop. Mirar la vida amb una fascinació que estem perdent”, diu Collado.

"La Lolita i la Roser, les mateixes que em trobo cada diumenge assegudes al banc de la plaça, són súper crítiques amb la nostra feina"

Ernesto Collado

L'Ernesto i la Barbara han fet molta feina de taula, amb lectures i debats filosòfics, per nodrir una peça que compta amb la col·laboració de David Pérez en la dramatúrgia i Marina Garcés en el marc filosòfic. Segons explica Collado, l'espectacle encaixa també amb la línia del “teatre d'efectes secundaris”. Aquell que, rere uns plantejaments d'aparença naïf i molta participació del públic, convida a la reflexió posterior. Que aquí no hi ha cabuda per a simples espectadors és una cosa que el públic intueix des d'abans mateix de comprar les entrades. Se'ls avisa ja aleshores que no hi ha seients habilitats per al públic. Estaran drets tota l'estona, movent-se i ballant. Perquè d'això va aquesta proposta. De connectar amb un mateix i amb els altres, i repensar la vida en comú, a través del moviment del propi cos. Ernesto Collado els guia imbuït de l'aura extravagant d'un xaman contemporani i una mica xalat.

Però 'Si sabes lo que hay' és molt més que un espectacle per fer-se en sales no convencionals. La segona part del projecte tindrà lloc el juliol de l'any vinent. El grup viatjarà d'Anvers a Barcelona en autocaravana. Si a una velocitat estàndard es triguen 17 hores de mitjana a cobrir aquest trajecte, ells utilitzaran 17 dies. Cada dia presentaran una part de l'espectacle a camioners, famílies en trànsit, conductors habituals i ocasionals. I no sortiran de l'autopista en cap moment. Així incidiran en la reflexió sobre l'espai comú, i la veritable permeabilitat de la convivència. A més de les representacions diàries faran xerrades i discussions amb filòsofs (entre ells Marina Garcés i Michel Onfray) i professionals de diferents àmbits i països. Els materials generats durant el viatge (vídeos, fotografies, enregistraments sonors, objectes) formaran part d'una exposició que s'inaugurarà l'octubre del 2017, també a l'Arts Santa Mònica.

Hi ha molta feina al darrere i al davant de 'Si sabes lo que hay'. I els Collado-Van Hoestenberghe la fan perquè hi creuen, perquè és la seva filosofia de vida, perquè necessiten fer avançar les fronteres de la representació escènica. Però no per diners. “No, francament no ens guanyem la vida amb això. La Barbara és guia del Museu Dalí, jo faig mil guions i direccions, mil coses. I no arribem a final de mes. No m'importa que es digui. És més, crec que s'ha de dir”. L'avantguarda escènica, “en la qual ens inclouen des de fa 15 anys, i ja en tenim més de 40”, funciona per amor a la causa. Optimisme crític. 'Si sabes lo que hay'.

'Si sabes lo que hay'

Fundació Collado-Van Hoestenberghe

Arts Santa Mònica (Grec). Del 15 al 17 de juliol