Escenes
Belén Ginart

En la pell del pederasta

Milo Rau reviu el cas del pedòfil belga Marc Dutroux a l'obra teatral 'Five easy pieces', en què set nens fan d'adults. Cinc claus per explicar una peça molt aplaudida però no exempta de polèmica 

En la pell del pederasta Zoom

1 - Milo. Nascut a Berna el 1977, dramaturg, director i cineasta, nòmada per vocació. El viatge li obre la porta a cada nou espectacle, amb una mitjana de quatre produccions a l'any. La realitat és la matèria amb què treballa Milo Rau, i li agrada anar-la a buscar. La immersió sobre el terreny és la seva manera de documentar-se. I de localitzar els actors de les seves peces. "És com una immersió sociològica", descriu el director. Li agrada tocar amb la mà els temes de què vol parlar i buscar "personatges amb una biografia". Ha dedicat espectacles a la Guerra de Ruanda, la dictadura de Ceausescu, les ferides emocionals i polítiques d'Europa, la guerra civil al Congo, els atemptats a Noruega, el judici contra les Pussy Riot. Ara posa la lupa en un cas terrible de pedofília, protagonitzat per Marc Dutroux, que fa 20 anys va escandalitzar Bèlgica i encara la remou. 

2 - Marc. És el culpable del canvi de cognom sol·licitat per un terç dels belgues que, com ell, es deien Dutroux. Va néixer al Congo perquè els seus pares, mestres belgues, hi estaven destinats. La independència de l'antiga colònia belga va propiciar el retorn. Aleshores, el Marc tenia 12 anys. La mateixa edat d'algunes de les seves víctimes quan, ja d'adult, va començar la seva sanguinària carrera de segrestador i abusador de nens. Amb la complicitat de la seva dona, enterrava al jardí les víctimes de la seva perversió. "A Bèlgica tothom coneix Dutroux i se n'ha fet la seva pròpia imatge. Era una història que em trobava contínuament quan anava a Bèlgica, i per això vaig parlar-ne en un espectacle", diu Milo Rau.

"És una obra sobre la nostra societat"

Milo Rau - Dramaturg

3 - Els actors. Igor Stravinsky va escriure Five easy pieces per ensenyar als seus fills a tocar el piano. Rau li ha manllevat el títol en un espectacle que és com una lliçó intensa de com fer teatre, protagonitzada també per infants. Nens en la pell del pederasta. El director va fer un càsting amb més de 200 infants per escollir els set que finalment participen a l'obra. Tenien entre 7 i 12 anys (ara ja un més). "Vam estar treballant durant sis mesos, i va ser un gran aprenentatge perquè vam haver de partir de zero. Els nens no havien actuat mai i ho havien d'aprendre tot". Acostumat a treballar a partir d'improvisacions, Rau ha hagut d'adaptar-se aquest cop a una nova metodologia: ha après que els nens necessiten una guia sòlida, els cal un text al qual es puguin aferrar. Però, per contra, també són sorprenentment capaços d'interpretar amb versemblança sentiments que no acaben d'entendre perquè per edat no els corresponen. Segueixen una mecànica idèntica per a cada una de les cinc peces de l'obra. Una pantalla projecta unes escenes interpretades per actors adults. Sobre l'escenari, amb idèntica caracterització, els infants les repeteixen amb precisió minuciosa. Verisme esgarrifós. 

4 - Tabú. ¿Com hem d'abordar fets delicats amb els infants? ¿En podem parlar obertament, cal embolcallar la veritat amb termes ambigus i eufemístics? És un dels subtemes que Rau fa aflorar en un espectacle basat en la por. La individual i la col·lectiva. El director lliga la història del pedòfil Dutroux amb el passat belga al Congo. El maltractament a unes noies indefenses per part del pedòfil té el seu paral·lelisme en el comportament colonialista. Empatia, submissió, pèrdua, desil·lusió. "És una obra sobre la nostra societat", adverteix l'autor. El teatre com a mirall, sovint incòmode.

"És una peça molt punyent, però també té moments divertits"

Milo Rau - Dramaturg

5 - Públic. Com reben els adults unes històries per a adults interpretades per nens? Quines ressonàncies cobra un tema com el de la pedofília quan els que la recreen en podrien ser les víctimes? Milo Rau emociona, remou i commou, però no fa teatre per a panxacontents. L'èxit l'acompanya. En aquest cas, amb guardons al millor espectacle rebuts a Bèlgica i a Alemanya. Però no tothom l'admira. "En la gira que hem fet fins ara ens ha acompanyat la polèmica", destaca el director. "En alguns llocs, com per exemple Singapur, s'han intentat prohibir les representacions. Això sí, després de la primera funció els recels sempre desapareixen", afegeix. "És una peça molt punyent, però també té moments divertits", diu Rau, que en tot moment ha tingut el suport dels pares dels seus actors. "Hem parlat molt sobre tots els detalls de l'obra i han entès molt bé la feina".