ESCENES
BELÉN GINART

Els 20 millors muntatges del 2016

Mirall, punt de fuga, àgora política, bàlsam per a les angoixes quotidianes... Sigui el que sigui que s’esperi d’un espectacle escènic, aquest any que ara acaba ha sigut ric en totes les variants i ens ho ha posat molt i molt difícil per fer aquesta tria. També han col·laborat en aquesta llista Santi Fontdevila i Laura Serra

Els 20 millors muntatges del 2016 Zoom

01

‘A TEATRO CON EDUARDO’

Dir.: Lluís Pasqual

El Teatre Lliure és any rere any un dels espais que més freqüenten la llista dels millors. Lluís Pasqual, director artístic del teatre, brilla en la llista tant pel seu bon olfacte en el disseny de la programació com pel seu pols a l’hora de dirigir-hi alguns dels muntatges imprescindibles de la temporada. És el cas d’aquesta peça, el seu particular homenatge al gran dramaturg napolità Eduardo de Filippo, en què Pasqual ajunta dues obres de l’autor, a cavall entre la realitat i la ficció, per confegir un deliciós cant d’amor al teatre, quallat per les brillants interpretacions d’actors de diverses generacions, dels veterans Mercè Sampietro, Jordi Bosch i Ramon Madaula a una Laura Aubert que confirma talent en cada nova interpretació. Una comèdia deliciosa, sense menystenir del tot la tragèdia.

02

‘EL PROFESSOR BERNHARDI’

Dir: Xavier Albertí

Una obra de fa un segle dolorosament contemporània amb uns actors magistrals, encapçalats per Lluís Homar, que es repten en debats dialèctics d’alta volada. Tot despunta en un muntatge alimentat pels grans temes d’avui: la corrupció política, les tensions religioses, l’ètica mèdica, l’antisemitisme, els prejudicis i els atemptats múltiples contra el sentit comú a compte d’interessos foscos.

03

‘EL PREU’

Dir: Sílvia Munt

Les sempre complicades relacions familiars són una fèrtil font de conflicte, i el conflicte un motor bàsic del teatre. Arthur Miller el juga a fons amb el retrobament de dos germans després de 16 anys sense parlar-se. I Sílvia Munt reafirma el seu talent per a la direcció escènica amb una proposta en què treu or de la contenció interpretativa de Rosa Renom, Pere Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco.

04

‘HAMLET’

Dir.: Pau Carrió

El tàndem Pol López - Pau Carrió - Shakespeare, testat amb encert a Victòria d’Enric V, torna a enlluernar. La fera interpretativa que ja és López es posa al servei d’un Hamlet contundent i essencial. Al juny torna al Lliure.

05

‘DANSA D’AGOST’

Dir: Ferran Utzet

Cinc germanes amb un futur escapçat van robar el cor a tots els que van anar fins a l’espai no teatral més genuïnament teatral de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, transformada en una petita parcel·la de la Irlanda rural.

06

‘IN MEMORIAM’

Text i direcció: Lluís Pasqual

Lluís Pasqual denuncia un episodi vergonyós de la Guerra Civil en un muntatge de clar registre documental capaç de commoure sense trair la realitat. Prova de foc passada amb èxit pels joves actors de la Kompanyia del Lliure.

07

‘VICTÒRIA’

Text i direcció: Pau Miró

De la guerra a la postguerra, Miró clava el retrat moral d’uns anys grisos plens de privacions i lluites íntimes per la supervivència. Una commovedora història de perdedors feta de secrets, estraperlo i clams contra l’oblit.

08

‘SCARAMOUCHE’

Llibret i direcció: Joan Lluís Bozzo

Dagoll Dagom recupera el pols dels seus millors espectacles amb una història vibrant, amb quadres de Commedia dell’Arte i pòsit de denúncia. Un muntatge que brilla per la seva espectacularitat i l’ambició en la recerca de la qualitat interpretativa i musical.

09

‘PORT ARTHUR’

Text i direcció: Jordi Casanova

Casanovas és un geni creatiu de mil cares, però últimament ha brillat en l’adaptació d’alguns quadres extrets directament de la realitat. Després de l’excel·lent Ruz-Bárcenas es fixa en un cas destapat per Wikileaks per plantejar els límits de la veritat.

10

‘BIRDIE’

Agrupació Señor Serrano

El llenguatge innovador i multidisciplinari de la companyia, de gran projecció al món, barreja de pantalla i acció directa, burxa amb gran bellesa en els conflictes migratoris i la por al que és desconegut. Del millor del Grec.

11

‘RAGAZZO’

Text i direcció: Lali Álvarez

Un dels espectacles més impactants de l’any es va estrenar a Eòlia i aviat es va convertir en la peça que tothom havia de veure. Oriol Pla encarna un manifestant antisistema mort a Gènova a mans de la policia. Fenomen de llarga vida, al febrer arriba al Lliure.

12

‘LEHMAN TRILOGY’

Dir: Roberto Romei

Recorregut per un segle de capitalisme estructurat a partir dels poderosos monòlegs dels sis actors, representants de tres generacions de la nociva família Lehman. Sobrietat formal i un punt còmic per pair tant egoisme.

13

‘INFÀMIA’

Text i direcció: Pere Riera

Bell homenatge a l’ofici del teatre, en un xoc de generacions: la il·lusió del principiant i el desgast del veterà que projecta sobre l’escenari les ferides vitals. Superb quartet d’actors en una peça plena d’emoció.

14

‘LA GAVINA’

Dir: Thoms Ostermeier

L’amor al teatre i el xoc generacional bateguen també en aquest drama txekhovià revisat per un dels imprescindibles de l’escena europea actual, que hi fa ressonar la crisi dels refugiats i el declivi dels valors a Occident.

15

‘LES DONES SÀVIES’

Dir: Ricard Farré / Enric Cambray

Enorme petita producció feta des de la intel·ligència i el talent per dos actors i directors que fan tots els papers de l’auca. Una actualització de la crítica de Molière a la pedanteria i l’afany d’aparentar. I un altre encert en la programació del Maldà.

16

‘LES BENIGNES’

Dir: Guy Cassiers

Temporada Alta va ser l’escenari de l’estrena a l’Estat de l’adaptació de la famosa novel·la de Jonathan Littell sobre l’extermini jueu. Una peça de gran densitat teòrica i brillants solucions formals.

17

‘UN OBÚS AL COR’

Dir: Oriol Broggi / Ferran Utzet

L’amor d’Oriol Broggi per l’obra de Wajdi Mouawad frega l’obsessió. I Ernest Villegas n’ha sigut còmplice sovint. Aquí s’hi entrega amb la intensitat que demana un monòleg íntim sobre els vincles amb els pares i l’ombra de la mort.

18

‘PRIMER ÀLBUM’

Creació i direcció: Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor

En mans d’aquests tres orfebres del teatre, qualsevol espectacle pren la forma d’una peça artesanal amarada de poesia. Per separat o en fèrtil col·laboració, mostren com l’art brolla en racons aparentment marginals del dia a dia.

19

‘GENTE BIEN’

La Cubana

La incombustible companyia dirigida per Jordi Milán manté la seva energia i el seu sentit de l’humor gamberro després de més de 25 anys de recorregut. El segell de sempre en un sainet que s’enfot dels pitjors vicis dels nou-rics.

20

‘CAÏM I ABEL’

Text i direcció: Marc Artigau

El prolífic autor i, cada cop més, director revisa conflictes íntims i drames globalitzats en una història de mil ramificacions que apel·la a la seva capacitat per entendre el teatre com una lliçó de vida que ens ha d’ajudar a construir un futur millor.