ESCENES
BELÉN GINART

El foc et farà lliure

L'artista Cheolsung Lee porta a Tàrrega una 'performance' catàrtica sobre la fragilitat i la imatge repetida d'un mateix. Els intèrprets de 'Massager' són targarins nouvinguts

El foc et farà lliure Zoom

No m'hauria d'haver posat faldilla. Ho he dubtat mentre l'escollia a l'armari, n'he renegat des del moment mateix de sortir de casa, tan poc habituada com estic a prescindir dels pantalons. I m'he acabat de convèncer de la fatalitat de la decisió quan, asseguda al terra de la plaça Europa de Tàrrega, he renunciat de molt mala gana a oferir-me voluntària per rebre un massatge en públic. Com m'havia d'estirar de panxa enlaire a sobre de l'estoreta (de cartró reutilitzable, però i què?) i obrir les cames tranquil·lament sabent que se'm veurien les calces? Aviat entenc que el que hauria d'haver deixat a casa no és la faldilla, sinó els prejudicis. Cinc dels sis voluntaris que han accedit a la invitació del coreà Cheolsung Lee a rebre teràpia manual són dones. I dues porten vestit; en els moments en què la seva roba interior quedi a la vista de tothom, al meu cap ja només hi haurà lloc per a l'enveja per l'experiència que elles estan vivint i jo tan sols observant.

En els moments en què la seva roba interior quedi a la vista de tothom, al meu cap ja només hi haurà lloc per a l'enveja

Cheolsung Lee és coreà, artista, baixet, afable, energètic i líder de la companyia CCOT, un grup que aposta pel retrobament entre les persones a partir del cos. Sona naïf, a lema per vendre refrescos o colònies. Però mireu-lo treballar una estoneta, comprendreu la sinceritat del seu missatge i veureu com, amb unes armes ben simples, i sempre que no sigueu uns descreguts irredempts, a sobre també és efectiu. Lee, format a Israel en teatre visual i a Corea en literatura francesa, és un poeta que sap treballar amb els símbols i amb les emocions. Té llibres de versos publicats i intenta que els seus espectacles "siguin com un poema".

Massager, que a Tàrrega fa la seva estrena mundial, és un encàrrec de la fira inclòs en el programa #Mirades, una invitació a dues companyies no europees (l'altra és la mexicana Carretera 45) a parlar de com veuen des d'allà aquest costat del món. La interculturalitat, el gran eix de la nova edició dirigida per Jordi Duran, plana sobre la proposta de Lee.

Ell és el mestre de cerimònies en aquest espectacle ritual. L'envolta una companyia efímera nascuda a Tàrrega, on morirà després de la fira, i integrada per targarins nouvinguts. De Mèxic, de Guinea, del Marroc, de la Vall d'Aran. Gent que no ha nascut a la ciutat i que, d'una manera o una altra, ha sentit en algun moment la fragilitat de ser estranger. Ara, els sis voluntaris que jeuen a terra sobre les estoretes de cartró també deuen sentir-se fràgils. Els han cobert amb un bocí de paper, podria ser un llençol, també una mortalla, perquè els massatgistes els manipulen fins a fer una escultura de cada cos, modelada directament sobre l'original. Es nota la traça de Lee, que de l'únic home que ha accedit a deixar-se manipular n'extraurà una rèplica amb qualitat d'escultura. "He estudiat la tècnica del massatge per crear aquest espectacle, ara sóc un massatgista gairebé professional", em dirà després. Però no cal fixar-s'hi gaire per apreciar les seves habilitats manuals i confrontar-les amb l'execució benintencionada de la resta de l'equip.

Tots voldríem arrasar aquella part que odiem de nosaltres mateixos

El perfeccionisme aquí no compta gaire. El que importa realment és que, un cop acabada la manipulació, ja no hi haurà sis pacients de massatgista, com al principi, sinó dotze. Els de veritat i els seus dobles de paper. La seva ànima, la part d'ells mateixos sobre la qual poden projectar les seves pors, desitjos, angoixes. Cada participant escriu una frase sobre la seva versió: "Em sento tranquil", "Paciència", "No deixis per demà el que puguis fer avui". Després, amb la cara tapada amb una màscara feta amb una porció de la seva escultura, posaran a prova la seva capacitat de confiar en l'altre. Es deixaran conduir, correran a cegues, seran abandonats enmig d'un camp erm que s'assembla al no-res, fins a acabar amb el confort d'una abraçada que compensa la por viscuda. Tots som fràgils. Tots necessitem que ens acotxin. Tots voldríem arrasar aquella part que odiem de nosaltres mateixos.

Una senyora elegant a qui avui també he sentit maleir la faldilla s'eixuga unes llàgrimes catàrtiques

Massager acaba amb una foguera purificadora. Al meu costat, una senyora elegant a qui avui també he sentit maleir la faldilla s'eixuga unes llàgrimes catàrtiques. El seu fill de paper crema només a uns centímetres de distància, mentre el de veritat atén les explicacions de Cheolsung Lee. "Compte amb el vostre diafragma", ens adverteix durant l'emotiu assaig obert d'aquesta presentació 'performance', que podreu viure durant la fira (s'inaugura dijous vinent). "L'estrès l'ataca directament, si el sentiu contret potser us hauríeu de relaxar". Però juraria que el nus que hi sento no té res a veure amb els nervis. Amb aquesta experiència de foc alliberador, l'emoció se m'ha nuat per dins.

'Massager'

Autoria i direcció Cheolsung Lee

Intèrprets: Cheolsung Lee i ciutadans de Tàrrega

Plaça Europa (Tàrrega). 9-11 de setembre

www.firatarrega.cat