ESCENES
BELÉN GINART

Quan el cos madura

L'espectacle de dansa '+45' reclama el protagonisme del ballarí veterà. Sis dansadors professionals i un cor de 20 figurants exploren les possibilitats del moviment al Mercat de les Flors

'+45'. / TRISTÁN PÉREZ MARTÍN Zoom

Ell, un dels coreògrafs més rellevants en la història de la dansa europea del segle XX: Jiri Kylian. Ella, la seva musa, una de les ballarines més destacades, Sabine Kupferberg. Tots dos, brillants efectius de la prestigiosa Nederlands Dans Theater. I mentre la carrera d'un coreògraf no té altra data de caducitat que la de la pròpia capacitat creativa, què passa amb la del ballarí? ¿És just deixar-lo fora de l'escenari amb el declivi de la joventut? L'any 1991, Jiri Kylian va formular la seva resposta a aquestes preguntes en forma de companyia de veterans de la dansa. Naixia així la Nederlands Dans Theater III, integrada pels sèniors d'una formació que tenia també el seu propi planter –la Nederlands Dans Theater II–. La divisió de veterans va estar en actiu fins a l'any 2006. Problemes econòmics i de gestió van desbaratar una experiència sostinguda durant un quart de segle que va arribar a acollir intèrprets de seixanta i molts anys.

L'estel enlluernador però finalment fugaç de la Nederlands Dans Theater III no va poder donar una resposta definitiva a la pregunta de què passa amb els ballarins un cop entren de cap a la segona i la tercera edat. Per als no iniciats, és fàcil pensar que aleshores la dansa s'acaba. El coreògraf, ballarí i músic Sebastián García Ferro ha volgut contribuir a desfer el tòpic amb la creació d'un espectacle que es presenta a si mateix des del mateix títol:+45 és gairebé una experiència sociològica al voltant de la dansa, gestada al llarg de més d'un any, amb la participació de sis ballarins professionals (Bebeto Cidra, María Cabeza de Vaca, Isabel Tapias, Guillermo Weicker, Joan Palau i Olga Álvarez) i 55 figurants d'entre 45 i 74 anys que en molts casos no tenien cap experiència artística prèvia.

“Els arquitectes solen dir que arriben a l'adolescència als 60 anys, perquè és aleshores quan poden començar a fer el que els doni la gana”

Sebastián García Ferro - Coreògraf

Els colors de la tardor són l'estètica simbòlica de la peça: representen les fulles caigudes que per poc que bufi el vent, són capaces d'aixecar-se de terra i formar remolins viatgers i ansiosos d'aventures. D'això parla una proposta nascuda a partir dels interrogants que ballen en el cap de García Ferro. “En aquest cas em preguntava què vol dir avui ser adult, quan l'esperança de vida s'ha allargat tant. Què passa amb el cos, i com es viu tot això culturalment, quan el màrqueting i el consum exalten la joventut”, diu el creador de la peça, on es plantegen conceptes com la invisibilitat del cos madur en una societat consagrada a la bellesa canònica i sense arrugues. “Parlem de la invisibilitat del cos madur com a objecte de desig, per exemple”, apunta García Ferro, autor també de la música, amb ritmes molt eclèctics, com ho és tota la peça, “perquè la vida és irregular” i hi conviuen els sons folklòrics amb l'electrònica. Pura reivindicació. “Els joves tendeixen a pensar que l'electrònica és una cosa seva. Però va néixer als 70”, recorda, reclamant el dret a gaudir-la es tingui l'edat que es tingui “perquè el dret a fer festa i a celebrar no és exclusiu dels joves”. Una mica amb la filosofia apresa dels arquitectes, que García Ferro s'ha fet seva: “Els arquitectes solen dir que arriben a l'adolescència als 60 anys, perquè és aleshores quan poden començar a fer el que els doni la gana”.

Això és el que els passa als ballarins, creu García Ferro. Perquè si amb l'edat el cos ja no arriba als mateixos llocs, el domini que se'n té i l'experiència acumulada nodreixen el moviment i hi deixen un pòsit molt més profund. “Amb l'edat la vitalitat no desapareix. En tot cas es torna més sàvia. També es guanya en serenor, es deixa de costat l'ansietat i la pressa”, assegura el creador. García Ferro ha fet diverses incursions en el camp de la dansa social i està avesat a treballar amb adolescents, amb veterans i a dirigir cors de ball molt nombrosos.

A +45 ha repartit els figurants en sis grups, un per a cada ballarí professional. Així el moviment de cadascun dels protagonistes té la seva rèplica en aquesta consagració de la tardor construïda a partir de conceptes com avançar, caure, aixecar-se, sense ignorar la presència de la mort. + 45, una coproducció entre el Grec, el Mercat de les Flors i el Festival Sismògraf, arriba al festival amb l'entrenament de les funcions ja realitzades per Catalunya, i la sensació d'un llarg camí per endavant. L'any que ve girarà per Mèxic, l'Argentina, Anglaterra i els Estats Units, amb diferents figurants i els mateixos sis protagonistes. Quan el cos madura segueix ballant.

'+45'

Grec 2016: Mercat de les Flors (Barcelona)

30 i 31 de juliol