ESCENES
BELÉN GINART

Verí de llangardaix

Lagartijas Tiradas al Sol es capbussa en la realitat del seu país, Mèxic, per rastrejar-hi les petjades de la democràcia. Un projecte escènic amb 32 obres: una per cada estat mexicà

Lagartijas Tiradas al Sol. Zoom

Si es fes un rànquing de frases tòpiques d'actors, habitualment pronunciades en el marc d'entrevistes també tòpiques, aquesta disputaria el quadre d'honor: "M'encanta ser actor perquè em permet viure la vida d'altres persones". Atribuïu la declaració a qui més us vingui de gust, a l'intèrpret que us enamora o al que no podríeu suportar ni intoxicats de Lexatin. Ser un altre, vet aquí la clau de l'ofici. Deuen ser minoria els que no han parlat mai en aquests termes. Però és realment possible ser un altre? N'hi ha que no ho tenen tan clar, ni després d'haver portat l'intent a l'extrem. Gabino Rodríguez ha assajat una resposta en format artístic a aquest interrogant. Es titula Tijuana, i és una de les 32(!) obres que han d'acabar formant part del projecte La democracia en México, de la companyia Lagartijas Tiradas al Sol. La podreu veure aquests dies al festival Temporada Alta, juntament amb les altres dues peces ja acabades del projecte: Veracruz i Santiago Amoukalli.

Durant sis mesos de l'any 2015, Gabino Rodríguez va enviar la seva identitat a un forat negre i se'n va inventar una altra. Concretament, la de Santiago Ramírez. El talentós i incòmode autor, director i actor, fundador i ànima de Lagartijas Tiradas al Sol juntament amb Luisa Pardo, va abandonar casa seva i es va traslladar a viure a l'estat de Tijuana, un lloc fronterer amb una indústria activa d'empreses de baix cost (maquiles) i, per tant, pol d'atracció de gran quantitat de mà d'obra forana. Gabino-Santiago va aconseguir una feina en una fàbrica d'embalatge de roba. No només volia saber què significa ser un altre, sinó també com és possible viure amb el salari mínim al seu país, com fan cada dia 50 milions dels seus compatriotes. A escena explica tots els detalls d'aquesta aventura. I mira de respondre a la pregunta de si, efectivament, és possible inventar-se una identitat nova i viure amb ella o, al contrari, qualsevol intent de suplantació porta implícit el fracàs.

Santiago Ramírez volia viure com ho fan cada dia 50 milions dels seus compatriotes

Viure fora de la llei

Tijuana està ple d'interrogants. Gabino Rodríguez, separat ja per sempre de Santiago Ramírez tret de les estones de funció, n'exposa algunes: "Quin tipus d'acord estableix una societat per determinar el salari mínim, quan és evident que amb aquests diners no es pot viure? Quina classe d'aspiració és tenir un salari mínim? Tot això obliga a gent a viure fora de la llei", opina Gabino. El seu monòleg es recolza en un treball videogràfic i d'àudio en què es recrea tota la documentació de l'autor-intèrpret per fer aquest treball. "El més difícil per a mi va ser fer front a alguns prejudicis, em va servir per coneixe'm més a mi mateix i canviar algunes coses", diu.

La democracia en México és, tot ell, una mostra més del compromís social i polític de Lagartijas Tiradas al Sol. Pren el títol d'un llibre capital en la història de Mèxic, publicat fa mig segle per un dels grans pensadors del país, Pablo González Casanova. La companyia el revisita amb un projecte que parlarà de la realitat de cada un dels 32 estats mexicans, que donen títol als diferents espectacles. A Girona es veuran també Veracruz, nos estamos deforestando o cómo extrañar Xalapa, un viatge de Luisa Pardo al lloc d'origen de la seva família paterna que adopta la forma d'una conferència performàtica, i Santiago Amoukalli, en què Pardo i Rodríguez comparteixen l'experiència de la seva estada en una comunitat situada al sud-oest de Mèxic on gairebé no es parla espanyol.

La companyia el revisita la realitat de cada un dels 32 estats mexicans

Lagartijas Tiradas al Sol és, diuen els seus impulsors, una companyia que desperta tantes simpaties com odis. Atès que utilitzen la realitat com a material creatiu, basculant entre la biografia i el teatre documental, no han rebutjat mai parlar de la violència en totes les seves formes, de narcotràfic, d'immigració, de lluita clandestina, dels seus pares, de què significa pertànyer a un país on per a molts la vida humana no té gaire valor. No esperen ajudes de l'Estat, ni pel contingut de les seves obres ni per la forma, que busca la renovació i potencia la permeabilitat entre llenguatges. Una manera de fer teatre que ha trobat una sortida habitual fora del seu país (els dies previs a la seva presentació a Girona hauran actuat al festival TNT de Terrassa, a Madrid i a Sarajevo, i després viatjaran a Bilbao). "Proporcionalment no actuem gaire fora de Mèxic, però en termes qualitatius aquestes gires són essencials per a nosaltres. És la cinquena vegada que venim al Temporada Alta, i actuem sovint a França, Bèlgica, Alemanya. Les condicions d'exhibició que tenim a Europa garanteixen la viabilitat de Lagartijas a Mèxic", diu Gabino. I els permeten la independència necessària per poder oficiar, si els cal, de llangardaixos carregats de verí contra el conformisme.

Temporada Alta 2016

Cicle Lagartijas Tiradas al Sol

La democracia en Mèxico: Tijuana (11 d'octubre), Veracruz (12 d'octubre), Santiago Amoukalli (12 d'octubre)

Sala La Planeta (Girona)