ESCENES
BELÉN GINART

Pit i cuixa del segle XXI

El VI Barcelona Burlesque Festival mostra a El Molino la reinvenció d’un gènere que torna a estar de moda arreu del món. Scarlett Martini i Melitta Honeycup són les convidades estrella en un xou cosit amb elements del circ

Melitta Honeycup. / EL MOLINO Zoom

Va ser a Londres. I, com arriben sovint els grans canvis a la vida, va passar d’una manera totalment casual. La noia, aleshores treballadora d’un gabinet jurídic, va veure un espectacle de burlesque. “I vaig decidir que jo podia ser la dona de l’escenari, i que ho volia ser”. Uns anys després es fa dir Scarlett Martini, ocupa la segona posició en el rànquing d’artistes mundials del gènere i és una de les estrelles convidades al VI Barcelona Burlesque Festival, l’únic d’aquesta mena a l’Estat, que se celebra aquests dies a El Molino. Un xou fet a partir de números individuals o grupals cosits amb elements del circ que evidencien la reinvenció d’un gènere actualment de moda arreu del món.

“L’èxit té molt a veure amb l’empoderament de la dona. Elles són majoria entre el públic d’aquests espectacles, i els saben apreciar en la seva globalitat. On els homes només veuen cossos, les dones valoren la dansa, la roba, el maquillatge, el teatre”, diu Scarlett Martini, nascuda a Itàlia però present en un circuit internacional que la porta cada setmana a un país diferent, del Japó a França i dels Estats Units a Anglaterra. No és el primer cop que actua a Barcelona: ja hi havia vingut fa uns anys per participar en les Taboo Barcelona Burlesque Nights de la Sala Apolo. L’artista alterna els compromisos escènics amb la direcció de la seva pròpia escola a Roma. Les seves alumnes no responen a cap patró sinó a un perfil molt divers.

“Abans, l’important era despullar-se. Ara importa per què et despulles"

El neoburlesque és transversal i sembla que ha deixat definitivament enrere els codis més encarcarats d’altres èpoques de l’imperi del pit i cuixa. Si en el seu origen va néixer com a forma de crítica i paròdia (d’aquí ve el nom) per acabar derivant en una manifestació de sensualitat de traç gruixut i rodolins pretesament picants, les noves variants han renunciat a aquesta herència. “Abans, l’important era despullar-se. Ara importa per què et despulles. El burlesque que fem explica una història, ens permet expressar coses. I el que menys importa és que et quedis amb els pits a l’aire”, diu Vanessa García, sobre l’escenari Lady Molino, cap de l’equip d’artistes del local, coreògrafa i professora dels tallers de burlesque que s’ofereixen a la sala.

Un poderós embolcall audiovisual fa de transició entre els números delxou, i esdevé protagonista en alguns. La música que els acompanya és vibrant i contemporània, i no hi ha res que recordi la provocació (avui naïf) de temes com El vals de la regadera que cantaven il·lustres residents de l’antic Molino com la Bella Dorita: “ Tengo un jardín en mi casa / que es la mar de rebonito / pero no hay quien me lo riegue / y lo tengo muy sequito ”.

Contracultura i extravagància

Un dels seus personatges en el xou preparat per al festival entronca amb els orígens americans del burlesque, lligats a la contracultura i a l’extravagància. Lady Molino hi apareix amb barba i bigoti, en un ball final en què també hi ha un mim, un equilibrista de plats xinesos, una domadora amb una serp al coll i una acròbata. És Melitta Honeycup, l’altra convidada estrella del festival (si no comptem una Betty Boop de carn i ossos que actua vigilada des de la pantalla per la seva versió original).

"El burlesque és divertit, però també té alguna cosa a veure amb el feminisme. Per això agrada tant a les dones”

Melitta domina el ball d’altura, sostinguda per llenços o suspesa en trapezis. El seu cos petit, magre i profusament tatuat, no es correspon amb cap estereotip demodé sobre el món del teatre de varietats. “Sóc molt d’okupes”, confessa aquesta noia hongaresa establerta a Barcelona des de fa deu anys. També diu que va aprendre a coquetejar amb la gravetat en espais com La Nau Espacial, un centre social ocupat al 22@ i desallotjat fa tres anys, i que el va derivar cap al burlesque arran de la seva amistat amb diverses ballarines del també clausurat Bailèn 22. “En el meu espectacle, com en el que elles feien, s’hi barregen molts ingredients i es vol explicar una història. El burlesque és divertit, però també té alguna cosa a veure amb el feminisme. Per això agrada tant a les dones”.

VI BARCELONA BURLESQUE FESTIVAL

EL MOLINO (BARCELONA)

FINS AL 12 DE JUNY