LA PORTADA
LAIA BELTRAN QUEROL

Nao Albet i Marcel Borràs: “Ens passen coses de parella sentimental”

Els dos actors, dramaturgs i directors celebren que fa deu anys que treballen junts i es preparen per una temporada intensa: porten ‘Los esqueiters’ al festival TNT i estrenaran obra al Nacional

Nao Albet i Marcel Borràs:  “Ens passen coses de parella sentimental” / FERRAN FORNÉ Zoom

REW

<<

Una casa a Portugal. Un grup d’adolescents. Una obra de teatre. Un mes i mig d’assajos per endavant. En aquestes circumstàncies, Nao Albet i Marcel Borràs van fer-se amics. Però abans de conèixer-se, el fill d’un flautista de Barcelona i el d’un pallasso d’Olot ja tenien vides paral·leles. El primer va debutar amb 10 anys al Teatre Lliure de la mà de Mario Gas i tot perquè la casualitat va voler que estiuegessin al mateix poble. “De petit era molt extravertit, m’agradava actuar, cantar, ballar i ser el centre d’atenció”. El segon va fer-ho amb 12 anys. “Els pares em van apuntar en una escola de teatre i un estiu que Pere Planella necessitava un nen per a una obra em van triar a mi”.

Durant l’aventura portuguesa va començar tot. “Roger Bernat només ens feia assajar dues o tres hores al dia. Teníem temps i ens avorríem. Per això vam agafar una càmera i vam començar a rodar un curt amb els companys. Nosaltres portàvem la veu cantant”. Ho diu el Nao, però ho podria dir el Marcel. Tenen el costum d’acabar-se les frases. Complicitat total. “Te’n recordes quan anàvem al súper i ens compràvem licors?” “Licors? Què dius?” “Sí, aquell de poma”. “Ai, no ho sé!” Els records d’adolescència ara es dilueixen en la memòria, però la connexió creativa va romandre intacta. “De tornada a Barcelona vam continuar quedant. El Nao tenia la idea d’escriure una obra sobre Jackass i vam fer-ho”, explica el Marcel. D’allà va sortir Teenager experience: straithen con freigthen, que va debutar al Lliure el 2007. I ben just tenien 18 anys.

PLAY

>

Ha passat una dècada des que van començar a treballar plegats i ja sumen vuit obres, algunes premiades com Democràcia i Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach. “Et fa gràcia quan et donen un premi. Però nosaltres escriurem igual ens el donin o no, oi Marcel?” El soci assenteix. Com resoleu els conflictes creatius? “Un acaba convencent l’altre. Sempre ens acabem seduint. O dient: veus com és la polla!”, exclama el Nao. “A vegades són negociacions llargues”, puntualitza el Marcel. “Ens passen coses de parella sentimental. Quan estem en un projecte i ens veiem durant quatre mesos cada dia, en acabar estem un temps sense saber res l’un de l’altre”, continua el Nao. “Però quan tornem a veure’ns ens excitem molt”, bromeja el Marcel. Riuen. Es miren. Es toquen. S’ho passen bé. La química és òbvia. En els seus muntatges es dirigeixen l’un a l’altre. “Ens fem bastant de cas. Pensem que es el millor per l’obra”. Són dramaturgs, actors i directors dels seus muntatges.

La popularitat, que Nao Albet coneix de primera mà, la viuen diferent. “Ventdelplà va afectar la meva manera de ser. Que amb 15 o 16 anys em reconegués la gent pel carrer m’ha fet més antisocial. El que puc dir és que a Catalunya la gent no mira TVE”. I és que l’amanerat Marcelo de la sèrie Cúentame només li celebren quan passeja per Madrid. “Jo mai ho he notat. Sempre he pogut anar tranquil per tot arreu”, afegeix el Marcel. “Ni amb Polseres vermelles, on feia de secundari, ni amb Incerta glòria. El que sí he notat amb aquesta pel·lícula és un punt d’inflexió en la meva carrera, en com em veu ara la professió”.

FF

>>

Al bar sona Despacito i el Marcel taral·leja la cançó de l’estiu. “Són fàcils de fer aquestes cançons, eh?” “Home, no tant”, replica el Nao. La música és una de les seves passions. A part de compositor de muntatges propis i aliens, també té un grup: Cactuz. “Fem cançons, però no les acabem de moure”, es plany. El Marcel confessa altres inquietuds. “El sexe”. El Nao assenteix. “Sí, el sexe mola molt”. El Marcel continua: “És que sempre parlem de coses culturals i ens oblidem d’això. Jo el que vull ara és dormir, descansar, menjar bé...” Es nota que ha sigut pare.

La temporada es presenta intensa per aquests dos universitaris matriculats a estudis literaris. El dia 29 de setembre presenten una nova versió de Los esqueiters al festival TNT de Terrassa. “Veniu!”, crida el Marcel. A l’octubre la portaran una setmana a Perpinyà. Després venen els rodatges de noves sèries de televisió (el Marcel per a Movistar + i el Nao per a TV3, on també passaran un telefilm sobre Pau Casals que li ha permès aprendre a tocar el violoncel). A l’horitzó, una data clau: el 28 de juny. Aquell dia estrenaran al TNC la seva novena obra conjunta. “Es dirà Falsestuff i és un joc metateatral sobre la vida d’un falsificador d’art. Estem en el procés d’escriptura. El disfrutem molt, però també sentim angoixa per si interessarà una història que parteix de zero”, confessa el Marcel. “Falten deu mesos i a vegades ja patim. Ara ja tenim dates d’entrega”, rebla el Nao.