ESCENES
Belén Ginart

Marató de Shakespeare

Forced Entertainment, pioners en teatre experimental, porten al Lliure les obres completes del Bard. 36 obres fetes amb un sol actor narrador, i on tots els personatges són estris de casa 

Marató de Shakespeare Zoom

Un ratllador de formatge. Salers, pebrers. Bombetes, espelmes, culleres. El repartiment de Complete works: table top Shakespeare està fet amb estris de casa. Tots desfilen per sobre d'una mateixa taula de fusta. L'única presència humana és un actor. Ell manipula totes les peces i, amb la seva veu com a vehicle narrador, desgrana els fets essencials de cada una de les obres. 36 textos dramàtics del més gran dels dramaturgs anglesos reduïts a 36 espectacles de menys d’una hora cadascun. És la curiosa proposta de Forced Entertainment, pioners del teatre experimental britànic, que ara arriba al Lliure. Sis dies de representació (atenció: només una funció per obra) per a una marató shakespeariana que ha deixat bocabadat el públic de mig món amb el que sobre el paper sembla una bogeria quixotesca. "Mai hauria pensat que aconseguiria empatitzar tant amb aquesta galeria d'actors" és l'elogi més compartit entre els espectadors i els crítics d’aquesta curiosa experiència. Tots acaben patint per un tinter transsubstanciat en Hamlet

Forced Entertainment són vells coneguts del públic barceloní, una plaça on ja han actuat en diverses ocasions. El grup és pioner en els nous llenguatges escènics des de fa més de 30 anys. 32, per ser exactes. És el temps que fa que aquesta joint venture de creadors va començar a funcionar, sota la direcció de Tim Etchells. La seva intenció des del principi va ser dinamitar els codis del teatre convencional. Experimentar i mostrar que hi ha altres maneres d'explicar històries a sobre d'un escenari. Tantes com els permeti imaginar l'aportació individual, que aquí se celebra la participació de tothom en tots els àmbits: des de fer suggeriments sobre el maquillatge fins a proposar la millor escenografia, passant per descomptat per com s'ha d'explicar una història. En el seu currículum, fites com oferir una actuació de 24 hores non stop a improvisar, improvisar i improvisar, una de les bases del seu llenguatge. També ho fan ara els sis actors narradors (els toquen sis obres per barba!) d’aquest viatge al tot Shakespeare.

La seva intenció des del principi va ser dinamitar els codis del teatre convencional

Per a la companyia, el desig d’abordar Shakespeare té a veure amb les ganes d’explicar històries. “No projecto sobre Shakespeare una mirada reverencial o sagrada”, reconeix el director, Tim Etchells. “Més aviat el veig com una pila de textos, de paraules en pàgines, un lloc per conèixer. Quan el llegim, el seu teatre ens sembla contemporani perquè nosaltres som contemporanis. És el mateix que amb qualsevol producció: el que és contemporani és el que anima i activa els textos”. En qualsevol cas, per a aquesta companyia embarcada en una recerca contínua, aquest projecte “és el més ambiciós” que han fet ‟mai”. L’han abordat amb un cert esperit d’entomòleg, o com l’analista delerós de trobar l’engranatge perfecte de cada peça. “Ens movia amb la mateixa motivació que es té quan es treu el motor d’un cotxe: posar totes les peces a terra per veure com funciona”. 

Des de la platea, l’espectador segueix tot el procés de dissecció: “Reduïm cada obra de manera que ocupi només un metre quadrat d’espai, durant 50 minuts, amb un llenguatge simple, per entendre les seves estructures”. Durant tot el procés creatiu, dues llums han fet de far al treball de la companyia: “D’una banda, volíem ser fidels a les obres. Encara que les esquematitzem, no volem trair-les, i tampoc ens interessen les adaptacions que insereixen noves direccions i esdeveniments als originals. Però, d’altra banda, hem pres decisions pragmàtiques sobre com tractar la informació. Hem tret alguns personatges, hem reunit algunes escenes…”, explica el director.  

“Reduïm cada obra de manera que ocupi només un metre quadrat d’espai"

Tim Etchells - Director

Segons creu Etchells, el que és realment fascinant de les obres de Shakespeare és veure com continuen funcionant en qualsevol circumstància: “La càrrega dramàtica segueix sempre intacta”, assegura. Passa també quan es produeix la trobada entre uns personatges icònics del teatre universal amb la terrenalitat d’objectes tan quotidians. “Al final tothom acaba mirant la flor de paper d’un petit gerro, que és Ofèlia, preocupant-se per ella, demanant què farà o què dirà. El que fem amb els objectes és a la vegada estúpid i màgic. L’estupidesa i la màgia tenen una íntima relació”.