ESCENES
BELÉN GINART

Màgia, ¿engany o il·lusió?

Mentider amb bones intencions, Jorge Blass s'interroga a 'Palabra de mago' sobre l'honestedat de l'ofici. La majoria són bona gent, diu. Però també hi ha algun pirata

Jorge Blass. / EUGENIO RECUENCO Zoom

Fa pujar un espectador a l'escenari. Li demana accès a les seves xarxes socials per saber quin és el seu millor amic. "I el teletransporto des de la xarxa social fins a l'escenari". Aquest és el truc estrella que Jorge Blass presenta al seu espectacle Palabra de mago, en cartell al Poliorama durant les pròximes cinc setmanes. És tan espectacular i innovador que el més mediàtic dels mags del món, David Copperfield, n'ha adquirit els drets per fer-ne la seva pròpia versió. La pregunta és tan tòpica com inevitable: com ho fa? Ell no té cap problema a reconèixer que, com tots els col·legues, com fan els mags des de fa milers d'anys, la seva feina consisteix a saber confondre molt bé els espectadors. ¿Trampa, mentida? Simplement il·lusionisme.

"El mag és un trampós honest. Juguem amb la percepció i la memòria del públic, l'enganyem artísticament", admet Blass. "Són les mateixes tècniques que utilitzen els polítics, els publicistes, però mentre que sovint ells ho fan amb un interès fosc, nosaltres volem il·lusionar. És el mateix engany que el d'una pel·lícula bona: creus que és possible volar, teletransportar-te". ¿Quines són aquestes tècniques d'engany que es poden utilitzar amb finalitats tan diverses? "La desviació de l'atenció, el joc amb la memòria per fer recordar coses que no han passat i oblidar-ne d'altres que tens al davant, els cops d'efecte..." Pura psicologia. I Jorge Blass s'ho coneix bé perquè va ser un psicòleg potencial fins que, al tercer curs de la carrera, va desaparèixer definitivament de la universitat i encara el busquen.

"Són les mateixes tècniques que utilitzen els polítics, els publicistes, però mentre que sovint ells ho fan amb un interès fosc, nosaltres volem il·lusionar"

Una desaparició és el truc final de l'espectacle que ara presenta al Poliorama, on dialoga amb el públic sobre l'honestedat de l'ofici. Ell, considerat un gran renovador del gènere pel seu ús de les noves tecnologies i el format dels seus xous, busca sempre una estructura tradicional per presentar els números. "Tots els espectacles clàssics comencen amb una bateria de coses que passen molt ràpidament, pròpies d'una gran producció, i acaben amb una desaparició". A Blass li agrada remuntar-se a la història de la màgia, "que té 4.500 anys", per acaronar l'autoestima dels espectadors. No és que el públic sigui estúpid per deixar-se prendre el pèl sense veure'n el giny. "És que fa molt temps que perfeccionem la tècnica, gràcies a la feina de molts mags molt intel·ligents que en van posar les bases i l'han anat fent evolucionar".

Ell va quedar abduït per la màgia quan, amb sis anys, va veure el mestre Juan Tamariz per televisió. "Em va impactar un número en què triava una carta d'una baralla, la trencava en mil bocins i la reconstruïa". La vocació va florir gràcies a la señora Encarnita, esposa del mag José Luis Ballesteros, al capdavant de la botiga de màgia familiar. "Va ser fonamental conèixer-la, em va orientar molt fent-me llegir certs llibres i guiant els meus passos".

Un any després es convertia en el membre més jove de la Societat Espanyola d'Il·lusionisme, amb 15 ja actuava, als 18 es guanyava la vida fent trucs, als 19 el príncep Rainier el distingia amb la Vareta d'Or al Festival de Màgia de Montecarlo, que va significar "l'impuls internacional" a la seva carrera i quan en tenia 20 "els mítics Siegfried & Roy de Las Vegas" li van concedir "el premi al talent més prometedor". Després van venir programes de televisió (Club Megatrix, Disney Channel, Cuatro), el disseny de jocs de màgia per a nens, la creació del Festival Internacional de Màgia de Madrid (al febrer arribarà a la setena edició). I també la difusió dels seus coneixements en altres cercles dedicats a l'engany per mitjà de la conferència per a empreses La força de la il·lusió, on, juntament amb el coach Fernando Botella, revelen 10 claus utilitzades pels il·lusionistes per sorprendre els seus públics i com aplicar-les al món de l'empresa.

"A mi és molt difícil que m'enganyin. Conèixer la màgia per dins et genera un escepticisme molt saludable"

¿I a tu, t'enganyen fàcilment? "A mi és molt difícil que m'enganyin. Conèixer la màgia per dins et genera un escepticisme molt saludable. I això fa que, per exemple, no cregui ni en la màgia negra, ni en l'ocultisme ni en el més enllà. Sense perdre mai la il·lusió, la trobes en altres llocs, i també he de dir que hi ha trucs de col·legues que no tinc ni idea de com es fan!" Això sí, si els arribés a entendre, en respectaria l'autoria. "En general, els mags som gent honesta. Però també hi ha el típic copión que s'apropia dels trucs dels altres. Per sort, aquest és un món molt petit i aviat tots ens reconeixem". Al mag il·lusionista no li agrada que li aixequin la camisa.

'Palabra de mago'

Teatre Poliorama (Barcelona)

Fins al 16 d'octubre