Escenes
Belen Ginart

Lorca a contracorrent

Als Projecte Ingenu no els fan por els clàssics. Després de dos Shakespeares afronten 'Yerma' a l’Akadèmia amb la confiança de qui té el múscul en forma per hores i hores d’entrenament actoral

Lorca a contracorrent Zoom

Els Projecte Ingenu van forts. Només fa quatre anys que es van posar en marxa, però en aquest temps ja han deixat empremta: van començar per Hamlet, després per Top girls, una crida feminista escrita per Caryl Churchill, a continuació un Romeu i Julieta que ho va petar (que el protagonista fos el Carlos Cuevas de Merlí només va fer d’amplificador). I ara, quart espectacle, ni més ni menys que Yerma de Lorca. Amb molt respecte, però sense por. “El que em molesta és sacralitzar les coses”, diu Marc Chornet, el director d'un grup on es cuida molt la cuina, l'entrenament actoral, i on estimen el teatre metafòric i simbòlic, antítesi del que vol fer de l'escena “un decorat del món” a l'estil dels platós televisius. Els agrada definir el que fan com a slow theatre. Però això, esclar, vol una explicació.

L’any 2013 eren un grup de joves vinculats pel seu pas per l’Institut del Teatre decidits a treballar junts. No amb la intenció de fer un espectacle, o no encara, sinó amb la voluntat de continuar investigant i formant-se. Intuïen -tindrien després ocasió de confirmar-ho- que les lògiques del mercat no anaven en la mateixa direcció que les seves necessitats creatives. No podien anar en contra del gran tòtem, no podien controlar el que el mercat els oferia. Però sí fer via pel seu compte. I aquí els tenim, durant un any i mig, cada dissabte del món, quedant per fer exercici. Treballant aquells aspectes que no són estrictament muntar un espectacle, però que consideren imprescindibles per poder fer després un bon espectacle: principalment, la coralitat i l'escolta. La majoria de dies, aquest gimnàs pop-up de l'actor era a la Nau Ivanow, espai còmplice del grup des dels seus orígens. Però de tant en tant també en contextos ben diferents, com el cim d’una muntanya, vinga passar-se pilotes els uns als altres, quatre, cinc, deu a la vegada, a veure qui està per la feina i qui es distreu pensant en una altra cosa.

Des dels seus inicis, Projecte Ingenu ha sigut un grup obert, i els seus integrants fan també la seva carrera en paral·lel. Fent classes, treballant en produccions alienes amb més possibilitat de retorn econòmic. Si anessin molt mal dades, la majoria fins i tot tindrien opcions de feina lluny de l’escenari. Marc Chornet és llicenciat en comunicació audiovisual, l’escenògrafa, Laura Clos (Closca), en INEFC, la protagonista, Alba José, era mestra en exercici, i dos altres actors, Xavi Torra i Ariadna Fígols, treballaven en una fàbrica de construcció i en el ram del disseny respectivament. Fins que van sentir la crida del teatre i ho van deixar tot per seguir-la.

Els Projecte Ingenu ja han deixat empremta en només quatre anys, el temps que fa que es van posar en marxa



Chornet creu que el fet d’haver començat per Hamlet (premiat al Festival de Teatro Clásico de Almagro en la seva versió en castellà) no és haver començat la casa per la teulada, sinó més aviat el contrari: els ha sigut molt útil per posar uns fonaments ben sòlids a la companyia. Per arribar al Yerma que presenten ara, una producció del Teatre Akadèmia, han fet un viatge de coneixement molt interessant. I han descobert, diu el director, que la infertilitat de la protagonista, tema clau en l'obra, n'eclipsa un altre d’encara més cabdal: la complexitat de les relacions humanes. Yerma i Juan, el seu marit, s’estimen de manera diferent i això els condemna a no trobar-se, perquè no hi ha diàleg possible entre la passió i la seguretat. I les pressions del món que els envolta els acabaran asfixiant.


En la proposta de Projecte Ingenu, coproduïda pel Teatre Akadèmia, tota la història es resol amb set actors. “Es podria fer amb quaranta”, diu Chornet. La lectura que n’ha fet la companyia és molt personal, no podia ser d’una alta manera, i ha exclòs voluntàriament qualsevol traça folklòrica i andalusa. “Encara recordo Lola Flores recitant Lorca entre les oliveres”, diu el director amb mitja ganyota molt reveladora. “A la meva generació ja ens correspon allunyar-nos de tot això”, explica.

Els Projecte Ingenu es van quedar amb les ganes de veure un Yerma representat amb molt èxit a Londres fa uns mesos i on la protagonista era una executiva amb xarxes socials. “Nosaltres l’hem fet rural perquè ens agrada la imatge de la dona estèril en un entorn on tot dona fruit”. Però de tipismes cap ni un en una peça on els personatges es mouen a dues velocitats: la de Yerma per un costat, diferent de la de tota la resta. Vida slow, teatre slow, a contracorrent en un món accelerat.