La seva primera visita al festival d'Avinyó, fa dos anys, amb La imaginación del futuro, va provocar una radical divisió d'opinions. El director Marco Layera (Santiago de Xile, 1978) i la seva companyia La Re-sentida van despertar entusiasme i escàndol al 50%. Els van acusar de negacionistes per haver-se atrevit a qüestionar una icona com Salvador Allende. No importa que la lectura de fons de l'obra, vista al Lliure l'any següent, no tingués res a veure amb postulats de dretes. Layera i els seus companys havien aconseguit el seu objectiu: fer un teatre polític, que generi opinió i debat. Layera i La Re-sentida han tornat a Avinyó, on fins diumenge presenten La dictadura de lo cool. Ara, el blanc de les seves crítiques és aquesta nova classe social, estesa per tot el món, tan dependent dels avantatges del capitalisme com reivindicadora dels postulats progressistes. Hipsters? Bobos (bohemis burgesos)? Tant se val. Layera, capità del teatre més renovador i incòmode del seu país, el primer grup xilè convidat per la Schaubühne de Berlín, només vol remoure consciències. Que els escridassin, si volen. Totes les reaccions són vàlides menys la indiferència.
