Escenes
Belén Ginart

Il·lusionisme i ciència

Badalona celebra el XVII Festival Internacional de Màgia. La ciutat acull una pluja d'espectacles d'unes arts que avui s'estudien al laboratori. Els trucs ajuden a conèixer com funciona el cervell

Il·lusionisme i ciència Zoom

D'aquí uns dies, el mag Raúl Alegría oferirà a Badalona un homenatge al Gran Houdini. Sota l'influx del mestre, Alegría protagonitzarà un número d'escapisme amb la intenció -és el que té ser mag- de deixar bocabadat l'auditori. Si tot surt com està previst, farà creure al públic que ha sigut testimoni d'un fet impossible. L'actuació forma part de la Gala Internacional de Màgia, un dels plats forts del XVII Festival Internacional de Màgia - Memorial Li-Chang, organitzat a Badalona sota la direcció d'Enric Magoo. Si hi ha algun neurocientífic a la sala, potser intentarà treure'n alguna lliçó aplicable al seu propi camp d'estudi. Màgia i ciència, ciència i màgia utilitzen sovint els mateixos recursos, per bé que amb objectius ben diferents."El mag necessita aprendre com percebem el món per interaccionar amb aquests processos cerebrals i enganyar-nos. La finalitat del neurocientífic és estudiar el cervell, i per això vol aprendre les estratègies que utilitza per percebre el món", explica Luis Martínez Otero. És el director de l'Institut de Neurociència d'Alacant. Des de fa anys, imparteix xerrades divulgatives en col·laboració amb el mag Miguel Ángel Gea, un altre dels participants en aquesta edició del festival de màgia badaloní. Martínez Otero diu que els científics tenen molt a aprendre dels mags perquè els porten centenars d'anys d'avantatge.

"El mag necessita aprendre com percebem el món per interaccionar amb aquests processos cerebrals i enganyar-nos"

Luis Martínez Otero - Director de l'Institut de Neurociència d'Alacant

La neurocientífica Susana Martínez-Conde, directora del Laboratory of Interpretative Neuroscience d'Illinois, és una de les grans promotores de la col·laboració entre professionals dels dos àmbits. Amb una lògica demolidora, assegura que la neurociència creia "haver descobert la roda" després d’arribar a unes conclusions que els mags tenen interioritzades des de sempre. Per això va començar a promoure la recreació de trucs al laboratori. Saber quins mecanismes ens fan veure coses que no han passat i deixar de percebre'n d'altres de realment ocorregudes fa més senzill resseguir els processos que ens fan interpretar el món d'una determinada manera. O, dit d’una altra manera, aprendre quines trampes ens paren els mags per fer passar bou per bèstia grossa és molt útil a l'hora de conèixer els nostres processos mentals. "Amb l'estudi de la màgia i les seves tècniques, els neurocientífics podem aprendre poderosos mètodes per manipular l'atenció i la consciència al laboratori", afirma un estudi publicat per Martínez-Conde, juntament amb tres col·legues, a la prestigiosa revista Nature.

Ni un goril·la

Situats altre cop en el terreny de la màgia, què ens converteix en presa fàcil d'il·lusionista? Luis Martínez Otero tira pel dret i explica que "som eminentment visuals, ens fiem d'allò que veiem". I planteja que, amb tot, aquesta confiança no està ni de bon tros justificada. Perquè hi ha tanta informació, al nostre voltant, que el cervell només en pot processar una part. I una part molt petita: "Per poder entendre tota la informació que l’entorn ens fa arribar als ulls hauríem d'analitzar una mitjana de 70 gigabytes per segon: l'equivalent a 70 pel·lícules".

"Per poder entendre tota la informació que l’entorn ens fa arribar als ulls hauríem d'analitzar una mitjana de 70 gigabytes per segon: l'equivalent a 70 pel·lícules"

Luis Martínez Lorenzo - Director de l'Institut de Neurociència d'Alacant

Per omplir els buits, el cervell contrasta la informació que li arriba de l'exterior amb la que ja té emmagatzemada. Molt pràctic, però també perillós. Entre els efectes secundaris hi ha el que els científics anomenen ceguesa al canvi o ceguesa per desatenció. Hem d'economitzar els recursos i focalitzar els sentits, i ho fem fins al punt que no apreciem variacions significatives en l'escena: s'hi podria passejar un goril·la (l'experiment és real i les conclusions també) sense que la majoria dels espectadors se n'adonessin. El mag ho sap i posarà en pràctica totes les teories de distracció possibles: us parlarà mentre actua, utilitzarà elements brillants, farà que fixeu la vista i l'oïda en un lloc diferent del que us interessa realment. Enric Magoo, director del festival badaloní i mag des de fa 37 anys, confessa que ell també es deixa encantar per les arts dels seus col·legues mentre veu un truc. L'ambient, el context, també predisposen a la credulitat. Són els grans actius de la màgia, i Badalona ofereix aquestes setmanes un escenari idoni per gaudir-ne, amb propostes com la del mateix Magoo, que demà compartirà amb el públic el procés creatiu del seu nou espectacle, Pota de cabra 2.0, encara a mig fer.