Escenes
Belén Ginart

Història (real) d’un piròman

La companyia Plexus Polaire porta a la Fira de Titelles de Lleida la lluita entre la destrucció i la creació, el bé i el mal, en un espectacle amb putxinel·lis de talla humana basat en fets autèntics

Història (real) d’un piròman Zoom

Quan Finsland, la seva ciutat natal, va començar a cremar, el 1978, l’escriptor noruec Gaute Heivoll tenia dos mesos. Els incendis provocats van convertir-se en el malson de tota la població, i la flama del record no es va extingir malgrat que, després de deu focs intencionats, ja no n’hi va haver més. Heivoll va créixer amb l’escalfor malsana d’aquella història, va conviure amb les víctimes i va conèixer el causant d’aquell infern que va turmentar els seus veïns. L’any 2010 va convertir els fets en literatura en una premiada novel·la, Before I burn, publicada en unes quantes desenes de països. El llibre va ser portat al cinema pel director Erik Skjoldbjærg i ha arribat també al teatre de la mà d’un altra compatriota, l’actriu, titellaire i directora Yngvild Aspeli, que l’ha destil·lat en Cendres. L’espectacle, un èxit internacional, arriba avui a la Fira de Titelles de Lleida.

La història real del piròman que va marcar la vida quotidiana a la seva ciutat batega en el nus creatiu del llibre. És el vehicle que l’autor pren per anar molt més enllà de la peripècia d’un individu amb vocació destructora. “Gaute Heivoll es basa en una història real però la reescriu per crear un paral·lelisme amb la seva pròpia vida. D’aquesta manera aconsegueix fer visible la bogeria latent en tot ésser humà”, descriu Aspeli. “La novel·la d’Heivoll captura d’una manera molt bella la boirosa frontera entre realitat i ficció, entre normalitat i bogeria, entre creació i destrucció. I això és el que jo volia traslladar a l’escenari”, continua la directora.

A Cendres titelles i actors estableixen una relació complexa. Aspeli ha volgut que en alguns moments sigui difícil atribuir correctament els papers de manipulador i manipulat. “M’interessa el sentiment misteriós que apareix quan els rols es reverteixen i no és fàcil dir qui manipula a qui, quan els titelles semblen més vius que l’actor”. Està convençuda que l’un i l’altre tenen possibilitats expressives úniques i intransferibles. “Per això ser actor manipulador és un repte, has de saber dividir el cervell i el cos de manera que el públic apreciï les dues presències”, afirma.

"Gaute Heivoll es basa en una història real però la reescriu per crear un paral·lelisme amb la seva pròpia vida"

Yngvild Aspeli - Titellaire



La relació d’Aspeli amb el món dels titelles ve de lluny i està molt lligada amb la seva branca artística. L’escultura i el disseny de vestuari sempre li han agradat. “Els elements visuals expandeixen el llenguatge teatral d’una manera que s’ajusta perfectament a la feina que jo volia fer”. Per això després de formar-se com a actriu a l’escola Jacques Lecoq de París va dedicar tres anys a l’estudi de l’art de la marioneta a Charleville, França, on té residència artística la seva companyia, Plexus Polaire. A més dels titelles de talla humana i gran capacitat expressiva, un altre segell característic de la seva feina és la confluència de múltiples llenguatges. La banda sonora original de Guro Skumsnes Moe, “creada en paral·lel a l’espectacle per trobar els sons, les atmosferes i el paisatge musical necessaris”; el vídeo, que projecta el text no dit a l’obra i fa possible la presència continuada del foc, element imprescindible; la il·luminació, essencial per marcar els viatges al passat i el futur que marquen el ritme narratiu de Cendres.

“'Cendres' és com un thriller psicològic, i s’hi tracten temes universals als quals tant els adults com els adolescents es poden sentir propers"

Yngvild Aspeli - Titellaire


L’esforç de producció que hi ha rere l’espectacle dinamita qualsevol prejudici sobre la suposada condició de gènere menor dels titelles. Yngvild Aspeli els considera idonis per abordar les qüestions més profundes, “per expressar la complexitat intangible de la vida i de l’ésser humà”. El fet que el titella sigui un objecte falsament humà que no pot tenir vida per ell mateix genera “un espai de joc on podem parlar sobre la vida i la mort, aproximar-nos a les forces interiors que controlen les persones”. “L’ús dels titelles esdevé una eina per celebrar l’ésser humà amb totes les seves forces i debilitats”. Cendres és un espectacle per a adults, però Plexus Polaire l’ha presentat també molts cops en instituts. “És important tractar els adolescents de manera seriosa, i no subestimar la seva habilitat per entendre un espectacle complex”, diu la directora. “Cendres és com un thriller psicològic, i s’hi tracten temes universals als quals tant els adults com els adolescents es poden sentir propers, com ara les relacions familiars, la pròpia identitat i la necessitat de trobar el teu lloc a la societat”. La història real d’un piròman, la història possible de qualsevol ésser humà.