Escenes
Belén Ginart

¿Et vendries per un milió d’euros?

‘El test’ dinamita principis, parelles i relacions d’amistat pel poder corrosiu dels diners. Una obra del debutant Jordi Vallejo, dirigida per Cristina Clemente, que l’ha clavat per ser un superèxit

¿Et vendries per un milió d’euros? Zoom

El vídeo, fàcilment localitzable a YouTube, és entranyable. Els protagonistes són nens. La majoria sols, alguns en parella (de bessons), asseguts a taula en una cambra buida. Davant seu, una de les grans temptacions infantils: un plat amb una llaminadura. Un núvol de sucre, per ser més precisos. I una consigna: si són capaços de resistir la temptació i no menjar-se’l de seguida, 15 minuts més tard en podran menjar dos. Tota una prova d’autocontrol que provoca reaccions de tot tipus en les criatures, dividides entre la temptació de la gratificació immediata i la recompensa expandida. La teoria de l’experiment diu que els nens pacients tindran més èxit a la vida gràcies a l’autodomini. Atret per aquest plantejament, el guionista Jordi Vallejo s’hi va inspirar per escriure la seva primera obra teatral. La va encertar de ple. El test és un gran èxit que traspassa fronteres i ara torna a Barcelona per tercera temporada.   

¿Et vendries per un milió d’euros? ¿Què estaries disposat a fer per aconseguir-lo? Els personatges de l’obra es veuran obligats a reflexionar sobre el límit ètic on els porten els diners en un debat dialèctic plantejat en to de comèdia. Les pinzellades fosques, en forma de debilitat i traïció, a ells mateixos i als altres, els aigualiran la festa. Perquè això és, justament, el que els ha reunit: la inauguració del pis de luxe d’un d’ells (un milió d’euros pagats trinco-trinco). El propietari, empresari d’èxit, ha convidat al sopar inaugural la seva xicota i una parella, els seus amics més íntims. Només quatre persones, prou per fer esclatar el conflicte.


La xicota de l’amfitrió és psicòloga, no coneix gaire els convidats i és ella qui desestabilitzarà la vetllada amb la seva proposició: si tinguessin l’opció de triar entre rebre 100.000 euros avui o un milió d’aquí deu anys, què escollirien? Els girs continus en la trama fan que la hipòtesi sobrepassi la pura teoria. Els diners es converteixen en una temptació tangible i la parella trontolla. Ella, encarnació dels valors més íntegres, i el seu marit, amb la consciència més lleugera i el realisme més a flor de pell, tenen punts de vista diferents. La discussió farà aflorar traïcions, mentides i faltes que posaran en qüestió no només la solidesa del matrimoni, sinó també la fidelitat en un sentit ampli: a la parella, als amics, als seus propis principis.

Èxit a la primera     

Per no haver fet mai teatre, Jordi Vallejo se n’ha sortit de meravella en el seu primer intent. Els drets de l’obra s’han venut a Llatinoamèrica, a Itàlia, als països de parla germànica...Vallejo creu que la clau és haver sabut tocar la fibra amb un tema d’interès tan general com són els diners, que fa que tothom surti de veure l’espectacle “amb la pregunta al cap”. I també en el fet d’haver tingut molt clar des del principi que la reflexió no havia de donar l’esquena a l’entreteniment. I així ha sigut com ha traspassat amb pas ferm les portes del teatre comercial. Ho ha fet, això sí, amb uns bons companys de viatge. La dramaturga, guionista i directora Cristina Clemente, a qui coneixia de la feina a la tele, ha dirigit l’espectacle i el va ajudar a redreçar el text en un moment de grans dubtes. Bé, en realitat el que va fer va ser recomanar-li que el fes arribar a Jordi Galceran i confiés en el seu criteri. “Jo no el coneixia, però es va llegir de seguida la primera versió i em va aconsellar que me la carregués tota, deixés només la premissa i tornés a escriure de zero”, recorda Vallejo, immers actualment en l’escriptura de diversos llargmetratges. També va ser Galceran qui li va obrir les portes de Madrid, demanant a Pedro Larrañaga, productor de les seves obres a la capital, que tingués en compte l’espectacle. La versió en castellà està en cartell des del setembre, té una llarga gira prevista a l’estiu i la temporada vinent tornarà al mateix teatre.   

A Catalunya, l’èxit del muntatge li ha complicat una mica la vida a la directora. La peça, amb escenografia de Jordi Casanovas i produïda per la Muntaner, es va estrenar a la sala barcelonina a finals del 2015 i es va reposar la temporada passada. A més, suma una pila de bolos. Els actors del repartiment inicial no li han pogut seguir el ritme (tret de David Vert, l’únic que hi és des del principi). I la directora ha hagut de tornar-la a assajar amb els nous intèrprets. Amb la sort, diu, que tots han sabut fer-se seus els personatges ràpidament i l’obra no se n’ha ressentit. “Està plena de girs i de ginys i funciona molt bé”, diu Clemente, convençuda del talent del nou valor del teatre català, Jordi Vallejo, i conscient també que l’autor ha sabut aprofitar la “llibertat” que acompanya l’escriptura de tota primera obra.