Escenes
Belen Ginart

Enganxat al vertigen

David Solans és un noi en guerra amb el seu germà en el seu debut al teatre. L'actor va dir adeu al Bruno de ‘Merlí’ per perseguir noves experiències i perquè no sap treballar sense motivació

Enganxat al vertigen / JOFRE BLESA Zoom

Cambodja, indignant-se per l'aniquilació perpetrada pels khmers. Hong Kong, cuinant menjar saludable per a gossos a canvi d'allotjament. En els últims mesos, l'actor David Solans ha conegut nous països i viscut noves experiències, amb la motxilla a l'esquena i la curiositat ben viva. Mentre mig Catalunya seguia amb neguit el desig del Bruno de Merlí d'anar-se'n a viure a Roma, l'actor que l'interpreta visitava l'Àsia, sol, per primer cop. La rutina el mata. Prefereix el vertigen del risc: ‟Em fa espavilar-me a la vida". Per això va baixar en marxa de la sèrie, decidit a passar-se dos anys voltant pel món. Fins que va topar amb una oferta per fer el seu primer projecte teatral, l'obra A cada rey su merecido, i va acceptar fer un parèntesi en la seva ruta viatgera. L'obra que ha portat el David de tornada a Barcelona és un text teatral del seu amic Félix Herzog, que es va estrenar dimarts al Versus Teatre. És la història d'una guerra fratricida, metàfora de qualsevol conflicte bèl·lic, en què dos germans confronten posicionaments ideològics i maneres d'entendre la vida sota l'arbitratge impossible de l'avi, interpretat per Julio Alonso. Òscar Molina dirigeix la peça, que va atrapar el David pel seu missatge: "El que et diu és que no importa de quina banda estiguis perquè en una guerra tothom hi perd", resumeix l'actor. "Em costa definir-me així", corregeix ell. "Només dic que sóc actor quan estic treballant d'actor. Quan vaig a comprar el pa sóc el David", precisa.

"Només dic que sóc actor quan estic treballant d'actor. Quan vaig a comprar el pa sóc el David"

David Solans - Actor

I, de fet, mai a la vida s'havia plantejat dedicar-se a la interpretació. Hi va arribar una mica per casualitat després d'una infància i una adolescència molt actives en l'àmbit artístic, però des d'angles ben diferents. "Quan tenia 11 o 12 anys m'agradava editar vídeos", recorda aquest muntador i realitzador precoç, que uns anys més tard es va començar a interessar pel món del so. "Amb quinze o setze anys tenia una petita empresa: amb una taula de so, micros i altaveus anava a sonoritzar concerts i festes", relata. L'actuació el va fer aparcar aquestes facetes, però les va deixar en estat d'hibernació. Ara hi va tornant. Ha fet el disseny de so de l'espectacle Paradise (protagonitzat per la seva amiga i companya a MerlíElisabet Casanovas, en cartell cada dimarts fins al 24 de gener al Teatre Poliorama). I té al cap una tetralogia de pel·lícules que li agradaria escriure i dirigir algun dia. No tanca la porta a res perquè ho vol tastar tot, perquè creu que la millor manera de no quedar-te esperant que et donin feina és generar-la tu mateix i perquè sap que, un cop tastades i testades, les coses deixen sovint de fer-li il·lusió. I sense motivació no sap treballar."Si em proposes fer de cambrer a Austràlia durant tres mesos et diré que sí. O fer de cambrer al bar d'un amic. Aquestes feines no em desagraden gens si tinc una motivació al darrere, si tinc un perquè que no sigui només pagar-me el menjar i un lloc per dormir. Es tracta de buscar alguna cosa més que la part econòmica o la part sostenible de viure", reclama. A cada rey su merecido li ha aportat aquest plus que enriqueix qualsevol feina. Li fa plantejar-se com deu ser la vida quotidiana en una ciutat sota les bombes, quan la llibertat individual queda en suspens. Ara s'indigna encara més quan consulta les notícies sobre Alep, per exemple, a través d'un mòbil d'on ha desinstal·lat l'Instagram. Es va cansar d'una xarxa "on pots tenir milers de seguidors només per ser guapo", i li va fer por caure a les urpes de la superficialitat.

"Viatjar et demostra que, al contrari del que sempre t'han dit, és possible viure de maneres molt diferents"

David Solans - Actor

Amb tot, assegura que la popularitat de Merlí no ha alterat gaire el seu dia a dia. Ha comprovat que molta gent no sap com actuar en una situació cara a cara, sense una pantalla enmig. "Només volen fer-se una foto amb tu per poder compartir-la", diu Solans, que encara no sap què farà després de les funcions al Versus. Té diversos projectes embastats però no sap si acabaran sortint. I el més probable és que torni a agafar la motxilla i es perdi altre cop en algun destí desconegut. "Viatjar et demostra que, al contrari del que sempre t'han dit, és possible viure de maneres molt diferents". L'ha enamorat descobrir-ho, tenir a tocar dels dits universos infinits. "La interpretació és això. Et permet conèixer què hauria passat si, per exemple, haguessis nascut en un lloc en guerra, con passa en aquesta obra. Per això el meu consell als que volen dedicar-se a la interpretació és que viatgin".